Sembla ser que poc abans del Nadal del 1873, l'Ajuntament republicà convocava un concurs per aixecar un monument a l'almirall Colom a un espai emblemàtic de la ciutat, al començament de la Rambla que aleshores s'anomenava plaça de la Junta Revolucionària i abans i encara el Portal de la Pau. Fet aquest que li proporcionaria una rellevància que no té cap altre monument ciutadà. Poc després de prendre aquesta decisió tornava la monarquia a Espanya i el monument era arraconat durant uns anys.
El 1881 la idea d'aixecar el monument es represa, el gran impulsor serà Antoni Fages i Ferrer, un rendista amb inquietuds culturals que estava tant obsessionat amb el descobriment que cada 12 d'octubre sortia al carrer vestit d'etiqueta per celebrar l'aniversari. Sembla que la idea de Fages de dedicar un monument a l'almirall va encomanar-se al crític d'art i funcionari municipal Carles Pirozzini qui ho va transmetre a l'alcalde Rius i Taulet.
Per concretar el projecte es va crear una comissió promotora i més tard es va convocar un concurs de projectes que acabà per guanyar Gaietà Buigas, que sembla que presentà el pressupost més ajustat. Les escultures van ser objecte d'un altre concurs.
El pressupost previst era d'un milió de pessetes. Per reunir-lo es va fer una recapta popular que només va aconseguir arribar a reunir 165.000 pessetes. L'ajuntament afegí231.000 i la resta es va aconseguir mitjançant obligacions municipals. El govern cediria 30 tones de bronze procedents de material de guerra inservible.
El monument fa 60 metres d'alçada. Té uns fonaments de 5 m de profunditat.
El element principal es una columna central, de ferro, decorada amb grius, fames i caravel·les, i amb al·legories dels continents.
Sobre la columna es situava una estàtua gegantina de Colom, de 7,60 m. d'alçada, muntat sobre una bola del món.
A la base de la columna, en pedra, hi ha representats els territoris espanyols i quatre personatges catalans que van ajudar al descobriment.
Completen el monument vuit relleus amb la història de Colom i un grup de vuit lleons.
El 26 de setembre del 1881 es posava la primera pedra. Durant set anys es va estar treballant en el monument que va despertar l'admiració de la ciutat que durant aquells anys va veure el monument cobert per una enorme bastida. Es considera un compendi d'enginyeria, arquitectura i escultura. Hi van participar més d'una desena d'escultors ( en ordre alfabètic, tenim Eduard B. Alentorn, Rafael Atché, Pere Carbonell, Josep Carcassó, Francesc Font, Manuel Fuxà, Josep Gamot, Josep Llimona, Rossend Nobas, Francesc Pagès, Giovanni Passani, Francisco Pastor, Josep Tenas, AGapit Vallmitjana i Abarca i Antoni Vilanova), de manera que el monument representa una magnífica síntesi de l'escultura catalana de l'època de la Restauració. Els treballs de foneria es van fer a la foneria Comas, del carrer del Tigre, on es va fer l'estàtua de l'almirall, i la foneria Alexandre Wohlguemouth, on es va fer la columna. El monument s'inaugurava l'1 de juny de 1888.
Així ho explicava la Vanguardia aquell mateix dia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada