Aelia Gala Placídia era la filla de l'emperador romà Teodosi. L'any 410, quan els visigots d'Alaric saquegen Roma, la prenen com a hostatge. Ataülf és cunyat d'Alaric i, al morir aquest, el succeeix com a rei dels visigots i es fa càrrec de la captiva. El 414 es casa amb ella ja que el patrici Constanci la demana per fer-la la seva esposa. La parella reial marxa a Barcelona fugint de Constanci. La reina espera un fill, Teodosi, que morirà a la ciutat als pocs mesos del seu naixement. L'alegria es transformà en pena i la mort del seu marit fa que canvii d'aires i torni a Roma a canvi de 600.000 mesures de blat. Constanci, que serà també emperador, serà el seu marit i pare dels seus dos fills. Serà enterrada a Ravenna en un mausoleu esplèndid embellit amb rics mosaics.
A la part del darrera de l'actual Ajuntament, hi havia el Palau Reial Menor o de la reina, a finals del segle XIX fou enderrocat i es va urbanitzar un barri de belles cases. Una sèrie de carrers van ser aixecats amb edificis ideats per un grup d'arquitectes en el que destaca l'Elies Rogent. Els nous carrers seran el de Palau, el de la Comtessa de Sobradiel i un de llarg que es dedicarà al rei dels visigots que va triar la nostra ciutat per viure amb la seva esposa.
Sobre el nom del carrer diu Víctor Balaguer al seu llibre Las Calles de Barcelona: "El nombre que lleva es moderno. Se lo dio el Ayuntamiento de 1835" ... i ens pinta una imatge molt suggerent de la parella:
"pronto la esclava debía hacer esclavo a su vencedor. Por su amor hacia ella concluyó Ataulfo un tratado de alianza con Honorio ... prendido en los lazos del amor que había habido inspirarle Placídia, ni de su reino se cuidaba apenas ni de sus asuntos. Un día había podido vivir para la guerra: entonces solo vivía para el amor. Barcelona había sido convertida por él en un lugar de encantos y delicias ... Si el rey o caudillo vivía del amor, el pueblo, que no sabía y no podía vivir mas que de la guerra, comenzó a murmurar conra la indolencia y la molicie que de su jefe se había apoderado. Los godos ... dieron en criticar a su rey que había abandonado la Italia y perdido la Galia, sacrificando dos reinos al amor de una mujer. De estas murmuraciones vino a formarse un partido contra Ataulfo ... " i, al final, l'assassinen.
A prop del carrer, als anys 60 Josep M. Subirachs reb l'encàrrec de decorar la façana de l'edifici novíssim de l'Ajuntament i en deixa la curiosa imatge de la Gala Placídia, acostant-la a qui fou el seu marit. La plaça barcelonina que té dedicada es trobava molt luny.
Un rei visigot i la seva reina romana, filla, germanastra, esposa i mare d'emperador, van viure moments intensos a la ciutat ara fa 1600 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada