Aquesta és la seva terrible història del capità general més cruel que ha tingut mai Barcelona. Roger-Bernard-Charles d'Espagnac de Ramefort va néixer a Foix el 1775. Era el fill del marquès d’Espagnac. Va servir al rei Lluís XVI fins que la Revolució Francesa va canviar-li vida. Va fugir a Anglaterra i d’allà a Espanya, arribà a Mallorca el 1793. Volia participar en la invasió del Roselló que organitzava Carles IV i amb grau de capità de l’exèrcit espanyol, amb17 anys, envaeix el seu país natal. Començava la carrera d’un home terrible.
Com França continua revolucionària es queda a Espanya. Anys després s’enfrontà de nou als francesos, com a mariscal de camp. Durant un breu període de temps, el 1812, serà governador de Madrid i serà perseguidor dels afrancesats que no havien marxat. El nou rei de França, Lluis XVIII, va proposar-li tornar però decideix quedar-se a Espanya. El 1817 espanyolitza el seu cognom i es fa dir España. El 1819 el rei el nomena comte i “grande de España” i es converteix en el cap de la Guardia Real.
Quan el 1820 hi ha el “pronunciamiento de Riego” i es reimplanta la constitució, el nostre comte es desespera. Marxa a Viena i París buscant l’ajut internacional per tornar a posar al tro a Ferran VII. Amb el duc d’Angulema i els Cien Mil Hijos de San Luís envaeix España el 1823. Tot un caràcter per viure la dècada ominosa.
L’any 1827 un grup de militars, clergues i camperols, realistes purs i intransigents, els anomenats “agraviados”, es subleven demanant un absolutisme més extremista. A Catalunya hi ha molts d’aquests revoltats i Carlos d’Espagnac serà el cap de l'exèrcit de Ferran VII. La seva simpatia amb les idees dels revoltats no va ser obstacle per reprimir la revolta. Un cop acabada l’acció militar el rei i la seva esposa es queden quatre mesos a Barcelona. El comte i les seves tropes relleven les tropes franceses que hi ha a la ciutat des de l’entrada del duc d’Angulema i Espagnac serà el capità general. Amb el seu currículum serà l’home destinat a acabar amb el focus lliberal de Barcelona. Se’l coneixeria des d'aleshores com el Tigre de Barcelona. El monstre cruel sorgirà amb tota la seva força a la ciutat.
La seva és una actuació digne d'ocupar les pàgines més negres de la nostra història. Enrique Moriel (o Francisco González Ledesma) diu d’ell a l’excel·lent La ciudad in tiempo: “Él hundió en aquel mundo de muertos a la Barcelona que había querido ser libre”. El comte tenia una gran afecció a l’alcohol, bevia, barrejats en el mateix got, rom i aiguardent. Estava sempre de mal humor i odiava tota mostra de lliberalitat.
Era també una persona molt religiosa. Quan anava a missa l’acompanyaven estampes i escapularis. De genolls i amb els braços en creu, durant la missa, acabava posant els ulls en blanc, ple d’èxtasi. El seu cos arribà a contusionar-se en alguna ocasió. Tot un espectacle a l’església.
Amb aquestes característiques podem imaginar que la seva actuació va ser d’allò més repressora:
Prohibeix el barrets i ornaments de la moda del trieni. Un dia va veure un parell de joves passejant vestits elegantment. Els va recriminar i insultar dient-li's que se les donaven de cavallers quan no ho eren. Irat va enviar-los a Cuba. Odiava especialment la barretina dels pagesos que li recordava la que portaven els revolucionaris francesos, quan la veia se li entelava la vista de sang i entrava en un estat d’ira incontrolable.
Prohibeix els cabells llargs entre els joves ja que feia revolucionari. També va perseguir els pentinats agosarats de les dones i va fer tallar moltes trenes.Com podia ser que es lluïssin amb aquest aspecte quan el que havien de fer era estar a casa?. Diuen que va arribar a multar a dones que no tenien la casa ordenada. Fins i tot ordena que tots els homes s’afaitin el bigoti.
Fa que el Diario de Barcelona només publiqui “la Estación de la Cuarenta Horas, el santoral y la bula de la Santa Cruzada”. Permanyer recull una ordre: “Prohíbo la impresión de esta Oda alusiva a no sé qué ni para qué y en su lugar insértese algún artículo de agricultura, algún remedio para curar almorranas, dolor de muelas, callos y otras enfermedades que afligen a la humanidad y no cosas morales”.
Fa tancar tots els cafès, botigues i fires per Nadal ja que la població s’havia de recollir en aquelles dates tant assenyalades.
Va ordenar a les fàbriques que es passés el rosari i si un obrer no el portava el ficava a la presó.
Fins i tot el nens eren motiu de la seva ira. Un dia va ordenar la detenció d'un grup que jugava a fer de soldat prop del palau. Uns quants van poder escapar però els que van ser agafats van haver de prestar servei com a timbalers i pífans.
Un dia va veure un geperut i li va ordenar vestir-se de soldat i fer guàrdia al palau. Les ordres eren clares, ningú podia passar al recinte del palau. El pobre home es va posar tant nerviós que va morir de sobte.
No va dubtar en castigar a la seva esposa. Sembla que un dia el venedor d’hortalisses de capitania no va poder entrar a vendre els seus productes a causa de la gran disciplina que havia instaurat. El comte va enfadar-se quan va veure que no tenia el menjar a la taula (diu que sentia passió pels boniatos) i va escridassar la seva dona. Va fer-la detenir per dos soldats que la van tancar a l’habitació més fosca del palau un dia sencer. També la seva filla va patir les seves ires, una nit de cap d’any, un soldat muntava guàrdia davant del palau i la jove va demanar al seu pare que li deixés fer la guàrdia a l’interior. El comte acceptà i a canvi ordenà muntar guàrdia a l’exterior, amb una escombra, a la seva filla. Va ordenar un dia que els timbalers de palau repiquessin els seus tambors a l'habitació del seu fill que s'havia adormit.
Un home així pot ser considerat més malalt que dolent. Un exemple d’això va ser quan, en una maniobra, va enviar ales seves tropes direcció al mar mentre reia sorollosament, fins que un oficial, quan els soldats ja tenien l’aigua al pit, va ordenar fer mitja vota. Va arribar asaludar des del balcó pujat a cavall. No sé si seria el mateix al qual va fer processar i afusellar per haver-lo tirat a terra.
El més terrible que va fer el comte va ser anar a la cacera de lliberals per la ciutat. Amb una dotzena d’homes entrava a les cases i s’enduia al seus habitants. Va establir un tribunal especial del qual només es sortia després de satisfer una important suma de diners. El tribunal a part de ric va ser injust. Es condemnava gent per tenir determinats llibres o dir certes coses. Hi havia les pitjors pràctiques: la delació evitava la persecució i la tortura. La presó es va omplir de presos. Allà van morir uns 50. Van haver 17 suïcidis. Uns 400 van ser enviats als penals d’Àfrica i van deportar-se un 2000. Es vivia un autèntic clima de terror. Va ordenar tres execucions: una el 1828, on van ser executades 13 persones i dues el 1829. En total 32 executats; a cada un li seguia el tret d’un canó. La ciutat s'esgarrifava a cada salva de mort. Els cossos dels executats eren penjats després a l’exterior de la Ciutadella. El comte feia tocar a la banda municipal mentre, muntat a cavall, reia davant dels cadàvers. El governador de la Ciutadella informava a les autoritats dels excessos del que manava. El rei contestava que segur que era un boig però per fer certes coses no hi havia altre.
A la mort de Ferran VII, el 1832 va trigar una setmana en fer públic el decret d’amnistia que Cea Bermúdez havia aprovat. El mes de desembre era substituït pel general Manuel Llauder. La ciutat respirava tranquil·la. El comte va sortir de nit direcció a Mallorca i a Gènova.
Va tornar a aparèixer durant la primera guerra carlina. Va entrar a Catalunya des de França per encapçalar les tropes de la junta carlista de Berga el 1838. La seva crueltat no va minvar. El temien propis i contraris. Va saquejar viles i pobles sense cap mirament. L’any següent serà destituït per les pressions de les sectors més moderats dels carlins. Però tement la seva represàlia va ser assassinat pels seus homes creuant el pont d’Organyà. Tenia 64 anys. Diuen que quan anys després la família demanà el seu cos van donar-li el d’una altra persona. El real havia estat esquarterat i el seu cap anava per les més importants universitats on s’estudia la seva ment criminal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada