El Gato Pérez, de nom Xavier Patricio (Buenos Aires, 1950 – Caldes de Montbui, 1990) és un bon cronista de les décadas 70 i 80 de Barcelona. La seva música i la poesia de les seves paraules ens poden transportar a aquella ciutat.
Del seu repertori m’agrada especialment La Rumba del 60’s, un dels més bells himnes que s’han escrit sobre la ciutat. En això comparteixo l’opinió de Pasqual Maragall. Quan el 1966 va arribar a Barcelona la ciutat el va deixar captivat. Va viure pocs anys però intensament.
Un matí de primavera del que aviat farà dotze anys
arribava a la ciutat per la porta que té al mar
en un "barco" transatlàntic des d'un continent austral
un xicot viatger que duia una gran curiositat.
Molts amics en la distància havia hagut ell de deixar
tot un món intens de festa que solia freqüentar
la seva ciutat gegant coneixia pam a pam
la seva ciutat gegant coneixia pam a pam
i aprenia del carrer les qüestions fonamentals.
Un ambient cosmopolita i d'una gran activitat
va sorprendre gratament aquell noi al arribar,
quasi 30 anys captiva no havien pogut canviar
quasi 30 anys captiva no havien pogut canviar
a l'enèrgica ciutat que començava a despertar
Emigrants i forasters inundaven els carrers
en un cóctel demencial de turistes amb obrers
obert i càlid el cor dels seus habitants
obert i càlid el cor dels seus habitants
es nodria des de sempre de tradicions ben diferents.
Hi ha gitanos i jueus
valencians i portuguesos
andalusos, argelins
mallorquins i aragonesos
i unes Rambles que van plenes
i unes Rambles que van plenes
de fecunda humanitat
un oasi de tolerància
impossible d'amagar
Copa a copa descobria els seus racons més amagats
en extenses caminades a les hores escolars
un itinerari ric de xerrades i de bars
un itinerari ric de xerrades i de bars
des del Tibidabo al mar i del Besòs al Llobregat
D'aquest home grasonet, cantant amb cara d’ensaïmada , tipus curiós, rumbero català nascut a l’Argentina, diuen que era afortunat en l’amor, no va deixar mai d’estar enamorat. L’amor, la curiositat, la valentia, la tristesa, l’alegria, i la llibertat del Gato inunden la ciutat, Somorrostro, Bon Pastor, Hostafrancs, la Guineueta, Sans, Carmelo,Guinardó, Poble Sec, Barceloneta. Meridiana, Hospitalet, Sant Adrià, Verdum, Roquetes, Vall d'Hebron, Les Corts, Sagrera, Horta, Coll, Trinitat Vella.
Marcos Ordóñez parla del Gato i podem escoltar-lo cantant
http://www.youtube.com/watch?v=Ibc2caNTvaA&NR=1http://www.youtube.com/watch?v=iH4fojzaV6I&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=a9JCNlYaN9Y&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Q2hCuXhRwbQ&feature=related
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada