La plaça de la Vila de Madrid és coneguda per mostrar un dels monuments més antics de la ciutat: ensorrada al centre trobem una necròpolis romana descoberta de forma casual a mitjans dels anys 50 quan s'obrien els fonaments d’un nou edifici que havia de substituir el vell convent de monges carmelites descalces desaparegut durant la guerra.
La plaça també és coneguda per acollir el palau Savassona que, des del 1906, és la seu de l’Ateneu Barcelonès una institució que promou la cultura a la nostra ciutat i que acull una impressionant biblioteca.
La plaça de la Vila de Madrid també és l’espai amb el que Barcelona ret tribut a la capital de l’estat. Aquest no és simplement pel que fa al nom de l’espai sinó que queda accentuat per detalls ornamentals i d'altres amb caràcter commemoratiu. Des de l’aparició de la plaça fins a l’actualitat s’han anat realitzant diverses intervencions per deixar constància d'una bona relació entre ambdues ciutats.
La casa de Madrid a Barcelona va pensar en aquesta plaça per realitzar una ofrena en forma de ceràmica que agermana les dues ciutats mitjançant els seus monuments més característics. Era el mes d’agost de l’any 1955 quan la Puerta de Alcalà es convertia en l’accés de la Sagrada Família.
Tres anys més tard, el 1958, un nou element completava el record. Aquest cop era una font la que servia per recordar la capital de l’estat. Es coronava la font una escultura que representa una maja madrilenya realitzada per Lluís Montané i Mollfulleda. Als peus de la maja apareixen els escuts madrileny i barceloní. Amb la instal·lació d’aquesta font fou inaugurada oficialment la plaça. Era durant la festa major de la Mercè amb la presència dels alcaldesde Barcelona, el José Maria Porcioles, i de Madrid, el José Finat y Escrivá de Romaní, Conde de Mayalde.
Molts anys més tard Barcelona tornava a recordar-se de Madrid i en aquest cop el record fou trist. Un dia 11 de març del 2004 un terrible atemptat ens horroritzava a tots. De bon matí es produien tres explosions a tres trens que segaven la vida de 195 persones i produien més de 2.000 ferits. La ciutat de Barcelona, com tot el país, va prestar el seu recolzament en uns moments tant terribles. Dies més tard, amb la presència dels alcaldes de les dues ciutats, el Joan Clos i l'Alberto Ruiz Gallardón una inscripció a una paret agraeix, en nom de la casa de Madrid de Barcelona i el poble madrileny, la solidaritat de la nostra ciutat en aquesta desgràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada