La gent blaugrana té a la font de Canaletes el punt de celebració de les victòries de l’equip. La raó d’aquest costum no és del tot clar però si que correspon a una època bastant antiga. Quan encara no existien els mitjans de comunicació actual que ens permeten saber el que passa quasi a l’acte, hi havia llocs on la gent acudia per saber el que passava i és a Canaletes on es reunien els simpatitzants culés.
Sobre la raó segons la qual es va iniciar aquest costum hi ha dues teories que molt possiblement es poden unir per entendre el moment inicial de la celebració.
La primera versió explica que els anys 20 es va fundar La Rambla, setmanari primer i diari més tard propietat de Josep Sunyol i Garriga. La rotativa del diari estava a la part superior de la Rambla, al número 13 de la Rambla de Canaletes, on ara hi ha el bar Núria i allà hi anaven els ciutadans per poder veure les notícies que apareixien publicades als diaris que es penjaven de l’aparador del local. Els dies de futbol una pissarra anunciava els resultats. Sunyol tenia gran interès per l’esport i acabaria sent president del Barça.
Al marge de que sigui una o les dues l’origen del costum dels barcelonistes de reunir-nos a Canaletes, l’única cosa que desitjo es celebrar-hi allà moltes victòries, això sí amb calma i tranquil·litat.
Una altra versió fa referència a un quiosc de begudes que es va instal·lar a la part superior de la Rambla l’any 1901, on es servia aigua de la font, amb orxata, anís i sucre fins que no es va possar de moda prendre uns xarops procedents dels Estats Units que es servien amb sifó; el quiosc era propietat de l’Esteve Sala qui acabaria per convertir-se en el principal hostaler de la Rambla. El quiosc va coincidir amb l’apogeu del futbol que començava a atreure els ciutadans. En aquells moments el Barça tenia el seu camp al carrer Indústria i el bar del camp també era propietat de l’Esteve Sala. Cada dia de partit enviava un cambrer final del partit per donar informaren una gran pissarra del resultat del partit als passejants de la Rambla, és clar que quan hi havia victòria local el negoci anava millor. Així la gent prenia algun refresc al quiosc i menjava un entrepà després de cada victòria del Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada