LA FONT DE CANALETES

Sens dubte la de Canaletes és la font més popular de les moltes que hi ha a Barcelona. És una de les fonts de ferro colat construïdes per l’arquitecte Pere Falqués i que van proporcionar aigua a una ciutat assedegada. La font s’ha fet tant popular fins al punt que hi ha la creença de que tot aquell que beu aigua de Canaletes esdevé un enamorat de la ciutat i per molt lluny que estigui sempre hi tornarà.

La font actual és de 1892 i substituïa una d’antiga que es trobava dins dels Estudis Generals, l’edifici universitari construït al segle XVI i que tancava la Rambla pel la seva part superior. Segons diverses versions, al pati o a l'exterior del recinte hi arribava, canalitzada, des del Portal de l’Àngel un ramal de l’aigua que procedent de Collcerola abastia la ciutat. En el Llibre de les fonts, escrit el 1650, s’explica que aquella aigua era suficient per sortir també per les fonts de Portaferrissa, de la del col·legi de Cordelles, de la de l’Hospital General i de la del convent dels caputxins.

En aquell temps la ciutat estava emmurallada i adossat a la part exterior de la muralla es veia el canal que conduïa l’aigua i que penetrava dins la muralla, aquest canal va donar nom a la font. Quan a mitjans del segle XIX va enderrocar-se la muralla i amb ella l’edifici, l’aigua va ser conduïda fins a una font que es va situar a un costat de la Rambla. Aquella primera font, aïllada de l’edifici dels estudis, seria finalment substituïda per l’actual model de Pere Falqués.

 

L’aigua d’aquella font era excel·lent i s’explica que els tramvies que baixaven per la rambla feien una aturada especial quan passaven per aquell sector per tal que el conductor i el cobrador poguessin refrescar-se durant els xafogosos dies d’estiu. Durant l’Exposició Universal de 1888 fins i tot la reina va voler tastar l’aigua de la font que li fou servida en un elegant porró. Però la veritat que sempre he preferit les fonts pel fet que atreien a la gent del poble.