Diversos racons de la ciutat porten noms per haver acollit l’ensenyament superior, així, tenim la Rambla dels Estudis, la plaça Universitat o la Zona Universitària.
Un repàs a les universitats barcelonines des dels vells Estudis Generals fins a l’actualitat és una bona manera de conèixer la història de la ciutat.
L’emplaçament més antic el trobem a la Rambla. En el tramo superior de la via s’havia instal·lat el Col·legi dels Jesuïtes i el Reial i Il·lustre Col·legi de Nobles de Cordelles fins que el 1536 es va construir un edifici destinat a acollir l’ensenyança superior: els Estudis Generals. L’encarregat de la construcció de l’edifici s’anomenava Tomàs Barsa i la primera pedra la va posar l’emperador. Estava adossat a la muralla, prop d’una de les torres de Canaletes. La seva façana era molt senzilla, destacava en ella un escut (ara a l’edifici nou) i una estàtua de San Lluc. A aquest edifici es va realitzar els estudis universitaris des del 1554 al 1717, quan pel Decreto de Nueva Planta es van clausurar els estudis superiors a la ciutat. L’edifici es mantindria en peu però amb un nou ús, caserna d’artilleria, fins l’any 1843. Al pati de l’edifici destacava una font que es va mantenir un cop enderrocat l’edifici, és la popular font de Canaletes.
Força anys va estar Barcelona sense un edifici universitari, el que volia rebre ensenyament superior devia acudir a la ciutat de Cervera. Però van arribar temps més benignes i la universitat va tornar a la ciutat. Buscant un bon espai per instal·lar-s’hi es va pensar que la millor opció era un edifici nou a l’Eixample recent nascut, però mentre no es produís la nova construcció calia una alternativa provisional, i es va trobar que l’edifici del vell convent del Carme, al Raval, que havia sofert els atacs incendiaris de 1835 i els efectes de la posterior desamortització. Entre 1841 y 1873, la Universitat es va situar prop d’on havia estat abans. El vell convent es va omplir de nou d’estudiants, segons apuntava Miguel Angelón a la seva divertida Guia Satírica de Barcelona (1854) “las paredes y techos del edificio, no pudiendo resistir el peso de tanta ciencia, se vienen de cuando en cuando abajo lo cual prueba suficientemente queallí lo mismo se forma una cabeza que se transforma en tortilla”.
Un nou i flamant edifici va suposar la desaparició del vell edifici conventual. El 1873 es va inaugurar el nou edifici de la Gran Via obra de l’arquitecte Elies Rogent. La Universitat tenia una gran seu on desenvolupar la seva activitat.
Menys d'un segle més tard la Universitat marxava en part a la Diagonal. Uns terrenys fins aleshores buits van acollir les diverses facultats que acaben per rebre el nom de Zona Universitària. Ara fa pocs anys una part d'aquesta Zona perd volum quan la Filosfia i la Georafia i Història tornen al Raval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada