La meva passejada favorita de les Passejades insòlites per descobrir Barcelona que va deixar-nos el mestre Huertas (Ed. Optima, 2003) és la que parla dels esgrafiats.
Ens porta per les façanes que van embellir-se a la Barcelona de finals del XVIII. El mestre cita l’obra d’un enamorat dels esgrafiats Ramon Nonat Comas qui va escriure una deliciosa monografia l’any 1913, en cita 288 cases esgrafiades. Algunes van desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana, per això escrivia el llibre, i altres el temps les està esborrant.
Encara en queden moltes i el mestre en fa una passejada: comença a Escudellers 44, continua per Banys Nous, 47, pel Call, 14, la plaça del Pi, 4, Sant Pere mésAlt, 1, Sant Pere Més Alt, 4, Mare de Déu del Pilar, 24, Sant Pere més Baix, 46 i La Rambla, 116. Tota una volta per enamorar-se també dels esgrafiats. En podeu buscar la llista al llibre Comas per ampliar la passió!!!
El mestre Huertas ens parla de les millors, però hi ha més (recomanable la de la Casa dels Quatre Rius, a Avinyó, davant de la paça de la Verònica). Hi ha obres de Soler i Rovirosa, escenògraf i pintor amb monument als jardinets de la Gran Via, entre la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia. També veiem treballs de Jujol amb un Sant Josep Oriol esplèndid des de dalt la façana. Hi ha una impremta, la que s’ha dit que va visitar el Quixot. Hi ha nens que tiren dels cordons d’un curiosos cortinatges. Hi ha al·legories de les estacions de l'any. Caps. Gerros. Flors. Tot un món.
Ens porta per les façanes que van embellir-se a la Barcelona de finals del XVIII. El mestre cita l’obra d’un enamorat dels esgrafiats Ramon Nonat Comas qui va escriure una deliciosa monografia l’any 1913, en cita 288 cases esgrafiades. Algunes van desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana, per això escrivia el llibre, i altres el temps les està esborrant.
Encara en queden moltes i el mestre en fa una passejada: comença a Escudellers 44, continua per Banys Nous, 47, pel Call, 14, la plaça del Pi, 4, Sant Pere mésAlt, 1, Sant Pere Més Alt, 4, Mare de Déu del Pilar, 24, Sant Pere més Baix, 46 i La Rambla, 116. Tota una volta per enamorar-se també dels esgrafiats. En podeu buscar la llista al llibre Comas per ampliar la passió!!!
El mestre Huertas ens parla de les millors, però hi ha més (recomanable la de la Casa dels Quatre Rius, a Avinyó, davant de la paça de la Verònica). Hi ha obres de Soler i Rovirosa, escenògraf i pintor amb monument als jardinets de la Gran Via, entre la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia. També veiem treballs de Jujol amb un Sant Josep Oriol esplèndid des de dalt la façana. Hi ha una impremta, la que s’ha dit que va visitar el Quixot. Hi ha nens que tiren dels cordons d’un curiosos cortinatges. Hi ha al·legories de les estacions de l'any. Caps. Gerros. Flors. Tot un món.
Com es feia això? Estava molt clar que havia de cobrir les parets, la pedra era lletja. Tot començà per un estuc. Una paret plana i neta. Només calia embellir-la amb una sèrie de petits relleus. L’esgrafiat prové de l’italià, d’on provenia la tècnica. Sgraffiare és esgarrapar. Sobre la primera capa d’estuc, auan aquesta ja és seca es col·loca una segona, d’una tonalitat diferent. L’artista, pispant el material, esgarrapant seguint uns motlles, deixa una figura en relleu sobre el primer estuc. Els esgrafiats cal mirar-los i entendre com s’han fet i veure com es degraden i com s’han anat restaurant. La millor ruta la del mestre Huertas. Tota dedicatòria a ell és poca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada