L’amor al cinema mut me’l va encomanar el Miquel Porter, un d’aquells professors que no s’obliden. A la universitat vaig gaudir amb ell d’un curs d’Història del cinema. Em va enganxar aquella passió amb la que parlava de pel·lícules fascinants. Vaig coincidir en algunes sessions a la Filmoteca. Apareixia dient als que allà hi érem: “Al vicio, patricio” i comentava alegrement detalls de la pel·lícula que anàvem a veure.
A les seves classes venia força gent a escoltar-lo, alguns alumnes deien que no oblidarien mai quan el van conèixer a la Universitat Catalana d’estiu a Prada d’on acabaria sent rector. Començava les classes dient que allà era la república de la libertat i del bon humor, tota una declaració de principis. Als seus cursos no tot era plaer i s’havia de treballar. A la seva assignatura ens encarregà treballs d’investigació, personalitzats. A mi em va suggerir que consultés la referència de les estrenes de les pel·lícules de Charlot que pogués trobar a la Revista “Arte y cinematografia”. Ja sabia el què, i em va fascinar l'on, ja que m’enviava a la Biblioteca Delmiro de Caralt on eren les revistes. Quan vaig acabar el treball, agraït vaig obsequiar-lo amb una cinta amb la música de les pel·lícules d’Oliver i Hardy.
Sempre recordaré el seu cameo a La ciutat Cremada on, en mig d’una festa sexual amb noies despullades, és l’únic dels presents que s’aixeca l’antifaç per veure aquells pits que li passen pel davant.
A les seves classes venia força gent a escoltar-lo, alguns alumnes deien que no oblidarien mai quan el van conèixer a la Universitat Catalana d’estiu a Prada d’on acabaria sent rector. Començava les classes dient que allà era la república de la libertat i del bon humor, tota una declaració de principis. Als seus cursos no tot era plaer i s’havia de treballar. A la seva assignatura ens encarregà treballs d’investigació, personalitzats. A mi em va suggerir que consultés la referència de les estrenes de les pel·lícules de Charlot que pogués trobar a la Revista “Arte y cinematografia”. Ja sabia el què, i em va fascinar l'on, ja que m’enviava a la Biblioteca Delmiro de Caralt on eren les revistes. Quan vaig acabar el treball, agraït vaig obsequiar-lo amb una cinta amb la música de les pel·lícules d’Oliver i Hardy.
Sempre recordaré el seu cameo a La ciutat Cremada on, en mig d’una festa sexual amb noies despullades, és l’únic dels presents que s’aixeca l’antifaç per veure aquells pits que li passen pel davant.
La biografia de Miquel Porter i Moix diu que va néixer a Barcelona el 10 de maig de 1930. És el tercer dels cinc fills del llibreter Josep Porter Rovira. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat, també estudia música i ven llibres al negoci familiar. Participa activament a la vida cultural del seu temps mitjançant revistes, tertúlies, conferencies. Funda el cine-club Cercle Lumière de l'Institut Francès de Barcelona. Fa de tot: teatre, canta. Així serà un dels fundadors dels 16 jutges. El cinema serà una gran passió, escriurà sobre la historia i farà una recerca de films perduts. A la UB serà professor, primer al 1956, i de nou al 1969 fins que es va jubilar l’any 2000. Escriví a les revistes Serra d’Or, Destino, Jano i Revista de Catalunya i al diari Avui. Es va casar amb Guillemette Huerre, als 26 anys, i tindrà sis fills.
El 18 de novembre de 2004 m’entristia escoltar per la ràdio la notícia de la mort del Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada