El temps durant el qual el president Companys va estar presoner
al vapor Uruguai, ancorat al port, i després al penal de Santa Maria a Cadis, va
rebre molts suports. Com a record d’un d’ells tenim una estàtua
inaugurada l’any 1998 just davant del passeig que porta el nom del president al
costat de l’Arc de Triomf. El monument
consisteix en una estàtua d’una jove que sembla posar per a un fotògraf davant
d’un monòlit dedicat al president, porta un mocador a una mà i una rosa a
l’altra. La figura va ser feta per l’escultor madrileny Francisco López que va
quedar impressionat quan li van explicar una anècdota relacionada amb els anys
en què el president Companys era presoner després dels esdeveniments d’octubre
del 34.
Una noieta de 13 anys, la Conxita Julià, com
molts altres ciutadans, va anar amb el seu pare a donar ànims al govern captiu
i va voler escriure un poema per fer-li suport i encoratjar-lo en aquells
difícils moments i el president va contestar-li per carta com a agraïment. No
va ser l'única comunicació escrita entre els dos i a la primera carta en van
seguir altres tres. Quan, a l’abril del 36, les noves eleccions van donar el
triomf al Front Popular i el govern recuperava la llibertat, la noia va voler conèixer
el president amb qui s’havia cartejat. A un acte al cementiri de Montjuïc en
honor al president Macià la noia va aconseguir presentar-se a Companys qui,
agraït, va regalar-li el mocador que sempre duia a la butxaca de la seva
americana.
La història del mocador no va quedar aquí. Poc
després de rebre aquest regal, una veïna hi va brodar una dedicatòria i l’escut
de Catalunya. Després de la guerra i en ple franquisme, el mocador comença
a amoïnar a la família, que l’amaga dins el folre d’un abric alhora que estripa
les cartes del president. Temorosos de represàlies, acabarien per fer-lo
arribar a Caracas d’on torna amb l’arribada de la democràcia per anar a
enriquir els fons del Museu d’Història de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada