ELS TRES PALAUS DE LA RAMBLA



A La Rambla hi ha tres palaus, els tres són de mitjans del segle XVIII, una època en la qual la rambla, després d’enderrocar-se la muralla, començava a transformar-se en passeig. La gent comença a anar-hi amunt i avall i alguns volen convertir-se en veïns. Els tres són edificis d’estètica entre el darrer barroc i el primer classicisme més acadèmic, com correspon a l’època en què s’aixequen i a la classe social a la qual pertanyen els seus propietaris, entre els més rics habitants de la ciutat.


A la Rambla de Santa Mònica, al núm. 8, destaca per les seves grans dimensions el March de Reus, amb planta baixa, dos pisos i un terrat. Al centre de l’edifici, de planta quadrada, hi ha un ampli pati i, a la part posterior, un jardí. La construcció s’atribueix a Joan Soler i Faneca, autor de la Llotja, que realitzaria l'obra entre 1775 i 1780.


Un segle després un nou propietari, el Tomàs Ribalta, introduïa un nou element decoratiu: l’anomenat “relleu progressista” amb referències al comerç i la navegació.
Com a dada curiosa, l’edifici acollí entre 1892 i 1933 el Banc d’Espanya i el 1981 va ser transferit a la Generalitat i l’utilitza el Departament de Cultura.


A la Rambla de Sant Josep, al núm. 99, trobem el Palau de la Virreina, construït entre 1772 i 1778 com a residència de qui fou el virrei el Perú, Manuel d’Amat i Junyent, però que avui és conegut per haver-hi residit la seva vídua. Dels tres palaus és el més deutor de tradició barroca. Amb planta baixa concebuda com a sòcol, dues plantes pis amb golfes, amb pilastres adossades, i coronat per una balustrada i dotze gerros.


L’edifici s’atribueix al seu propietari, amb nocions d’arquitectura, i va tenir la col·laboració de Josep Ausich i Mir per la part arquitectònica, i de Carles Grau pel que fa la decoració, centrada sobre la porta i al balcó, on destaquen l’escut d’armes del propietari i dues armadures.


El tercer palau es troba a la Rambla dels Estudis, al núm. 118, i és el Palau Moja, encara que també va ser conegut durant força anys com a Palau Comillas pel seu important propietari, don Antonio López y López, primer marquès de Comillas. L’autor és Josep Mas i Dordal que tingué com a col·laborador el seu germà Pau, qui construí la residència just a l’espai que ocupava la muralla. Va ser aixecat entre 1774 i 1789. Destaca per la seva decoració pictòrica de l'exterior realitzada per Josep Pla, el Vigatà, malauradament perduda amb el temps.


L’any 1934 es modificà l’edifici a l'obrir-se un pas cobert a la part baixa, on hi havia les botigues, així els vianants guanyaven més espai a la part lateral de la Rambla.