Desaparegudes les delicioses nimfes que hi havia a la planta baixa de la casa Lleó Morera, ens veien obligats a alçar la vista per trobar escultura.
Mirant amunt, al primer pis, trobem una elegant galeria circular, i a banda i banda, àmplies finestres que arranquen del pis, emmarcades per columnes, amb barana metàl·lica i decoració de garlandes esculpides a la pedra. Al segon pis, una balconada completament florida ocupa pràcticament tota la façana i és com una corona dels finestrals i la galeria circular del primer pis. A cada balcó s’obren tres portes i als costats es situen dues figures femenines, de perfil i mirant a la casa.
Ja que no ens hi podem acostar, són d’agrair les possibilitats del zoom i el fotoshop que ens permeten emocionar-nos amb l’art de l’Eusebi Arnau. Són escultures que arrelen a l’edifici, ancorades als balcons. Una a cada costat, apareixen quatre dames modernistes, vestides amb roba ampla, amb el cabell ondulat, i que sostenen els grans invents recents de l’època. Aquí queda clar perquè es diu això modernisme.
 |
Un fonògraf, amb un enorme trompeta.
|
 |
| La bombeta, és a dir, l’electricitat. |
 |
| El telèfon (destruït). En temps sense fils, sorprèn el relleu del llarg cordó a la paret. |
 |
| La fotografia (amb un pesat aparell). |
Veient la delicadesa de l’Eusebi Arnau en aquest treball, és de lamentar, encara més, el que es va perdre a peu pla quan la planta baixa es transformava en botiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada