BALCONS DE BARCELONA: LA CASA DELS VEÏNS EXQUISITS

La plaça de la Hispanitat té un veïnatge exquisit. Faci fred o calor, hi trobem tothom abocat als balcons o de peu davant la porta. Els veïns ens observen com si volguessin saludar-nos. Només hi ha una cosa estranya i és que no es mouen. Els veïns estan pintats.

Per encàrrec de l’Ajuntament, l’any 1992 una cooperativa d’artistes de Lió anomenat la Cité de la Création transformava una insulsa paret mitgera en la que avui és aquesta casa de veïns excel·lents. Als edificis hi ha, almenys, quatre façanes; quan formen part d’un conjunt amb d'altres edificis, dues d’aquestes parets no es veuen; són les parets mitgeres, que delimiten lateralment un edifici i es fonen amb les de l’edifici veí. La cosa canvia quan una d’aquestes parets invisible es fa visible, quan no hi ha casa veïna i una enorme superfície sense un acabat acurat ni obertures queda a la vista. La paret mitgera resulta lletja per la seva buidor. L’edifici dels veïns il·lustres va ser reformat l’any 1989, moment en què apareixia la plaça dita des d’aquell moment de la Hispanitat. Aquí la mitgera era de grans dimensions, més de 400 m2 i, per tant, les possibilitats grans. Es va pensar en un recurs habitual a la història de l’art, l’anomenat enganyatalls, trompe-l’oeil en francès o trampantojo en castellà. Es tractava de fer un camuflatge mitjançant la perspectiva i els efectes òptics, enganyar l’ull per tal que es cregui que allà hi ha una realitat diferent. Com que hi ha pintats balcons, el seu nom no és gens original: Balcons de Barcelona.

 A aquesta mena de casa fantasma, que ocupa el número 19-92 hi  trobem el següent veïnat:

A la planta baixa trobem dues grans dones. La cantant i actriu Raquel Meller ens espera davant la porta principal de l’edifici, mentre l’escriptora Mercè Rodoreda es troba al seu costat junt a la porta d’una llibreria convidant-nos a submergir-nos en les lletres.

Al primer pis hi ha set persones. Aïllat al balcó de l’esquerra, girant l’esquena i amb un llibre a la mà, com si estigués pregant, trobem a mossèn Jacint Verdaguer. Al balcó del costat trobem tres artistes de primera: el Joan Miró té a les seves mans un dibuix de la seva obra Dona i ocell, al seu costat hi trobem la temperamental Carmen Amaya, mentre que al seu costat hi ha el pintor malagueny Pablo Picasso amb el seu tradicional jersei de ratlles.

Als altres dos balcons d’aquest pis són els més musicals. Al primer hi trobem el Josep Anselm Clavé, representant de la música popular, que toca la guitarra, i l’acompanya Pau Casals, que fuma pipa i té el seu violoncel recolzat a un costat. Al balcó de la dreta, elegantment vestit, apareix el cantant cubà Antonio Machín, a qui no se li veuen les maraques.

Al segon pis també hi ha set persones. Al primer balcó trobem el Bartomeu Robert, el metge que va ser alcalde, que sembla prestar la seva atenció als il·lustres personatges que ocupen el balcó veí. Allà trobem l’arquitecte Antoni Gaudí, representat de jove i amb el barret a la mà; al seu costat apareix l’Ildefons Cerdà, que du el plànol de l’Eixample a les mans i, al seu costat, l’alcalde Francesc Rius i Taulet, qui va fer possible que Barcelona realitzés una exposició el 1888.

El següent balcó és el dels honorables; hi trobem els tres presidents, en Francesc Macià, en Lluís Companys i en Josep Tarradelles. Tots tres van sortir al balcó del Palau de la Generalitat abans de coincidir on ara ho fan.  

El tercer pis ja no és tan ple de gent com l’anterior; hi trobem només cinc persones. Els dos primers balcons són els de les lletres. Al de l’esquerra hi ha el poeta Joan Maragall i al del seu costat el filòleg Pompeu Fabra.

El següent balcó és el dels revolucionaris, dues persones que van pensar en un món diferent i van concretar-lo; així trobem a Narcís Monturiol, que porta un plànol del seu Ictineu, la nau peix, mentre que al seu costat hi ha  Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna i que com a pedagog apareix acompanyat d’un nen.  Al darrer balcó un gran metge que vetlla per la salut de la casa, és l’Ignasi Barraquer.

El quart pis presenta només dos veïns, gent de teatre; sembla que el dramaturg Àngel Guimerà dialogui amb la gran actriu Margarita Xirgu, sembla que facin temps per pujar a un escenari.

Al cinquè pis amb una tela al cavallet apareix Santiago Rusiñol que segur que té una vista extraordinària des d’aquella alçada.

I finalment, al terrat, hi trobem Cristòfor Colom, que assenyala on es troba Amèrica entre mig d’una de les finestres. Trobo a faltar el gimnasta Joaquim Blume qui al terrat, retallat sobre el cel, escalfava els músculs.