LES VUIT CONFIGURACIONS URBANES

L’any 92 vam ser olímpics, durant uns dies la flama portada d’Olímpia cremava al pebeter. Malgrat ser la que tothom recorda, l’olimpíada esportiva no va ser l’única. La ciutat va viure també una Olimpíada cultural. Una de les manifestacions que encara avui mantenim d’aquella olimpíada va ser la realització d’una sèrie de treballs d’artistes d’avantguarda pels carrers de la ciutat que en forma d’itinerari uneixen la Ribera i la Barceloneta. Són les vuit configuracions urbanes olímpiques

El primer treball és el que va realitza el nord-americà James Turrell que va triar el Convent de Sant Agustí per realitzar una instal·lació lumínica que va anomenar “Deuce coop” (compartiment igualat). Les portes i el passadís d’entrada rebien un subtil tractament a base de llum que transforma l’espai i li dona un caire especial amb un resultat força suggerent.

La següent parada ens a de portar al passeig del Born on el barceloní Jaume Plensa va deixar la seva obra Born, consistent en un enorme bagul muntat sobre un dels bancs del passeig i una sèrie de bales amb diverses que apareixen distribuïdes al llarg del passeig. El conjunt presenta un cert aire misteriós i porta a l’espectador, mentre conviu amb l’obra a reflexionar. El bagul pot ser una al·lusió a les arquetes que guarden les relíquies als edificis religiosos, als cofres dels gremis o al transport de les mercaderies que es podien vendre en aquest mateix indret fa força anys? Les bales recorden el passat bel·licista viscut en aquest lloc pel 1714?

El tercer punt d’aquest itinerari ens porta al Pla de Palau on trobem el treball de l’alemany Ulrich Rückriem. Es tracta de quatre grans monòlits d’aparença idèntica, en forma de falca, realitzades en granit finès i que tenen quasi tres metres d’alçada situades, en dos grups de  dues falques cadascun, a la banda de mar de la gran plaça. El fet que es tracti de quatre falques ha estat interpretat com una interpretació lliure de les quatre barres de la senyera. El conjunt produeix una sensació de serenitat i ordre.

El quart indret que va rebre una de les configuracions urbanes és la plaça Pau Vila on hi ha la intervenció de l’alemany Lothar Baumgarten, la Rosa dels vents, és la que pitjor es pot copsar de forma completa ja que es troba de forma dispersa. Consisteix en una sèrie de lletres, d’aproximadament un metre i mig, encastades al terra, entre la plaça i els vials que l’envolten, que escriuen  els noms dels vuit vents que configuren la rosa dels vents. Diuen que aquest treball va ser inspirat pel poema Veles e vents d’Ausiàs March. Un curiós treball, discret, que s’ha d’anar descobrint.

La cinquena obra és la més simpàtica del conjunt, va ser realitzada per l’italià Mario Merz amb el nom de Crescendo appare (creixent en aparença) i la constitueixen 21 cubs encastats al terra, dins dels quals hi ha una neons amb diverses xifres. Cada xifra es correspon amb una de les que conformen la successió del matemàtic Leonardo Fibonacci que consisteix en un número resultat de la suma de l’anterior començant per 1 i que és la següent 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610, 987, 1597, 2584, 4181, 6765, 10946. L’obra presenta problemes de manteniment i, malgrat s’ha restaurat diverses vegades, apareix amb els vidres trencat o els neons apagats.

La sisena parada en aquest itinerari per les configuracions urbanes ens ha de portar al final del Passeig joan de Bornó on apareix la curiosa obra del madrileny Juan Muñoz. A l’interior d’una glorieta inspirada en l’umbracle de la Ciutadella apareixen els típics i impersonals saltamartins d’aquest artista. El conjunt havia de tenir aigua constant tal i com indica el nom de la peça, La habitación donde siempre llueve, però per dificultats tècniques no va ser possible. El conjunt ofereix una certa sensació d’angoixa, distanciament i fredor.

La setena parada és L’estel ferit, treball de l’artista alemanya Rebecca Horn, sens dubte el treball més conegut a causa de la seva ubicació al mig de la platja, amb el mar al fons i que, amb els seus 10 metres d’alçada, és visible des de diversos punts del barri. S’ha volgut veure en aquests quatre cubs d’acer amb gran finestrals de vidre, asimètrics, col·locats sense ordre un sobre l’altre, una referència als restaurants, les cases de banys i els habitatges del popular barri marítim de la ciutat d’aquí que també sigui conegut com a Homenatge a la Barceloneta. Un conjunt que suggereix idea fragilitat.

Per acabar, el darrer treball el trobem, des del 2007, al petit espai que es troba entre els carrers de la Conreria i el d’Andrea Dòria. Es tracta del treball Balança romana del grec Iannis Kounellis. La peça ha estat la més viatgera, havia de ser instal·lada als murs de l’anomenat Palau de Mar però va acabar al carrer Almirall Cervera amb Baluart d’on va ser treta quan es va urbanitzar el sector. Es tracta d’una composició que consisteix en una sèrie de plataformes unides per ganxos que pengen d’una gran biga, en les que descansen uns sacs. La inspiració és clara i es troba en la activitat portuària que es realitzava en l’indret en el qual s’havia pensat ubicar la peça.