Coincidint amb Sant Jordi del 2007 vaig realitzar pel Centre Civic Drassanes dues passejades per a paraula: una per la part alta i l'altra per la baixa. Modificats iactualitzats, això va ser el que es va fer.
Comencem aquesta passejada per les lletres pel Raval de dalt, a la plaça del Pedró, una plaça petita com quasi totes a Ciutat Vella. Aquesta plaça apareix en la primera plana d’una de les interessants novel·les que tenen a la ciutat com a protagonista: Els plàtans de Barcelona de Víctor Mora, publicada per primer cop en francès el 1966 i que en la seva primera edició en català (1972) va ser censurada i no va poder sortir completa fins el 1976.
Seguim passejant a la recerca de dos literats veïns: si anem fins a la parròquia del Carme, trobem la Sala Raval, en aquell local en Josep Maria Benet i Jornet, veí de la Ronda sant Antoni, va entrar en contacte amb el teatre. Podem veure com s’inspira en el barri, on va passar al seva infantesa, per escriure la seva trilogia dels olors formada per Una vella, coneguda olor, Baralla entre olors i Olors, i també la seva obra Berenàveu a les fosques.
Si ens acostem al carrer Botella, al núm.11 una placa ens recorda que el 14 de juny de 1939 hi ha néixer un dels grans, el Manuel Vázquez Montalbán, els teulats del barri són evocats a les pàgines de El pianista i aquells carrers són els escenaris de les seva sèrie de novel·les protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho. Després de la seva prematura desaparició la ciutat li ha dedicat una plaça no gaire lluny d’on ara som.
Pels carrers de la Cera i de Sant Llàtzer anem a buscar el carrer del Carme, per arribar a un nou espai dedicat a la família Capmany: el pare, l’Aureli, té una petita plaça, i la filla, la Maria Aurèlia, un carrer que va aparèixer tot just quan es va obrir la Rambla del Raval.
Unes passes més enllà i passat el carrer de la Riera Alta seguim pels carrers del Malnom i de Picalquers per acostar-nos al carrer de l’Hospital on en el núm. 66 trobem la llibreria Dávila, plena de llibres de segona mà, el lloc ideal per triar i remenar.
Si caminem unes passes més arribem a l’antic Hospital de la Santa Creu. Els seus centenaris murs acullen els quilòmetres de prestatgeries de la Biblioteca de Catalunya, al pis superior, i la Biblioteca Popular de Sant Pau a l’inferior. A l’antiga casa de Convalescència és la seu de l’IEC i l’antic Col·legi de Cirurgia de l’Acadèmia de Medicina, que juntament amb l’Acadèmia de Farmàcia, ens recorda l’antic ús del recinte. Un altre veí del recinte és l’Escola Massana, que porta el nom d’un ric pastisser que tenia la seva botiga al carrer Ferran.
Ja fora del recinte de l’antic Hospital, a la plaça del Canonge Colom, trobem un monument dedicat a l’actriu Margarida Xirgu, prop del Teatre Romea i de la plaça Sant Agustí, on trobem el bust d’un altre home de teatre, l’actor Iscle Soler. Ambdós actors havien actuat plegats a l’escenari del Romea.
Al final del carrer, la casa que fa cantonada amb la rambla té al seu mur una placa ens recorda el lloc de naixement del polític Carles Pi i Sunyer autor de La República y la guerra: memorias de un político catalán i Memòries del primer exili, per a les quals va usar bona part de les cartes rebudes.
Per carrers de Jerusalem ens acostem a la Boqueria, entre les parades del mercat trobem una llibreria, especialitzada en llibres de cuina, i també al proper carrer de les Cabres una llibreria que ofereix llibres de segona mà, un lloc ideal per triar i remenar.
Sortim al carrer del Carme, que porta el nom de l’antic convent que ocupava una part important del carrer i que després del 1835 va acollir la Universitat quan aquesta va tornar a Barcelona del seu exili a Cervera.
En aquest carrer trobem un nou record de lletres, a la paret del núm. 32-30, una placa a la paret recorda l’existència de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, d’entre les seccions d’aquesta institució cultural i obrera destacava la biblioteca.
Molt lligat a l’Ateneu Enciclopèdic i a la seva secció d’esperanto trobem la figura de Joan Amades que té una plaça dedicada al costat. El gran folclorista, recopilador del Costumari català i de les Històries i llegendes de Barcelona era veí del barri, havia nascut al carrer Peu de la Creu i regentava una parada de llibres al Mercat de Sant Antoni.
Seguim pel carrer dels Àngels, passant per l’Escola Milà i Fontanals, una de les construccions escolars construïdes per Josep Goday amb un aire plenament noucentista. Al capdavant de l’escola hi era la gran pedagoga Rosa Sensat.
Just amunt trobem l‘Arxiu del districte de Ciutat Vella on es guarden un munt d’informes en caixes i prestatgeries.
Un mica més amunt veiem la façana blanca del MACBA, centre en el que s’exposa l’art actual. La seva biblioteca i la llibreria ens ajuden a gaudir de les propostes que es poden veure a l’interior.
De nou ens trobem al carrer Joaquim Costa, al núm. 34 hi ha la llibreria La Rosa de Foc especialitzada en bibliografia anarquista, una ideologia que va difondre’s en una gran quantitat de publicacions que la classe obrera barcelonina devorava a la recerca d’idees.
Pugem pel carrer Joaquín Costa per trobar-nos primer amb la Granja de Gavà, lloc de naixement, com ho recorda una placa al núm. 37, del Terenci Moix. La primera part de les seves memòries porta el nom d’una plaça del barri: El peso de la Paja.
Seguim amunt el carrer, passant pel costat d’un local que porta el nom de “l’amant de conrear les lletres”, el Lletraferit una librería-cafetería-galeria que porta oberta des del 2003
No gaire lluny un curiós negoci, basat en la venda de diaris antics, A la premsa d’aquell dia podem trobar tota mena de publicacions ordenades a les prestatgeries que omplen el local. L’aparador és ple de diversos exemplars amb informació d’allò més variat.
A la dreta trobem el carrer Valldonzella, nom que recorda l’existència d’un convent, una part del carrer acull l’entrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
Continuem caminant a la recerca de lletres pel carrer Montalegre, un munt de llibres per estudiar es troben a la Biblioteca de les facultats de Geografia i Història i Filosofia.
Just al davant, el pati de les dones de l’antiga Casa de la Caritat, on podem llegir els rodolins alliçonadors que omplen tres de les seves quatre parets, la quarta ens deixa veure el mar. Aquest pati és una part d’un centre cultural que coneixem per quatre lletres: el CCCB.
Ens trobem a un espai que ja coneixem, la plaça dels Àngels, des d’allà caminarem ara per un dels racons més atractius del barri, el carrer d’Elisabets, on es trobava la Casa dels Infants Orfes i, més tard, la Casa de la Misericòrdia, en una part del recinte trobem, junt amb dues escoles i la Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Ciutat Vella, la Fundació CIBOB, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, dedicat a la inestigació, documentació i divulgació dels diversos àmbits de les relacions internacionals i els estudis de desenvolupament. Ocupa el que va ser el col·legi religiós de Sant Guillem d’Aquitània.
Abans de seguir amb l’antic recinte d’assistència girarem el cap en direcció al carrer Notariat on es troba el Col·legi de Notaris, allà es conserven un munt de paraules dins dels documents emanats de l’activitat de nombroses generacions de notaris; l’Arxiu de Protocols constitueix part de la memòria de la ciutat.
De nou al carrer d’Elisabets trobem una llibreria dins d’una capella, la Central del Raval ocupa el que fou la capella de la Casa de la Misericòrdia.
Podem creuar la llibreria per un túnel de llibres per sortir per la porta de la cafeteria i per posar els ulls en un detall de la façana del carrer, és el torn de Ramalleres, aquest testimoni del passat va ser la inspiració d’un munt d’històries escrites per M. Sans Orenga.
Només hem de creuar el carrer per arribar a la plaça Vicenç Martorell, aquest personatge degué escriure moltes paraules al crear el Servei Parcel·lari de l'Ajuntament de Barcelona. Nosaltres ens volem fixar en un petit monument, que com una estela, està clavat al terra de la plaça, és el que Barcelona va dedicar al cantant cubà Antonio Machín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada