VIVA LA PEPA


La Constitució és la llei màxima que regeix la manera de funcionar un estat. A l'espanyol la primera Constitució  va ser aprovada el dia de Sant Josep del 1812. Per això se la va anomenar la Pepa.
Va ser usada fins el 1814 i fou de nou recuperada dues vegades: la primera durant el trienni lliberal, entre 1820 i 1823, i la segona el 1836 fins que a l'any següent va ser aprovada una de nova.
La Pepa donava moltes llibertats que aleshores no es tenien. Els més reaccionaris, veient com canviaven les coses i tot era permès, van començar a culpar la constitució de tots els mals i d'aquí ve la expressió "això és un viva la Pepa" quan es permeten els excessos.
A Barcelona, com a ciutat oberta a les noves idees, la Pepa va tenir una bona acollida. No sé exactament quan però suposo que seria cap el 1836, quan la Pepa per darrer cop va tornar a ser aplicada, els ciutadans van voler que es veiessin els seus articles i els van escriure als edificis públics de la ciutat. Encara avui podem veure les restes a la catedral. A la porta de la Pietat i a la de Sant Iu es poden veure, quasi esborrades un munt de lletres. A sant Iu es llegeix perfectament la paraula "libre".