Quan entrem a qualsevol de les esglésies gòtiques de Barcelona sempre mirem amunt atrets per les alçades i els arcs de creueria. Però quan hem satisfet l'atracció de les alçades hem de mirar avall. El paviment sovint és ple de les tombes dels veïns. A les tombes de les esglésies llegim el nom dels difunts i sabem a que es dedicaven. Acompanyen les seves làpides símbols del seu ofici o també del nom de la seva família. Hi ha molts, podem passejar llegint de gent i de l'ofici pel qual se'l coneixia quan vivia. De totes elles una em te el cor robat, és a l'església de Sant Just, és la tomba del xacolater.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada