TRES CAPS, UN PER CADA BRAÇ


El 19 de desembre de 1359 hi havia molta gent a Cervera. El rei Pere el Cerimoniós ha convocat les Corts en aquesta ciutat. L’església de Sant Bernat és plena de bot a bot. La raó de la convocatòria és el conflicte bèl·lic amb la Castella de Pedro I. El rei catalano-aragonès necessita diners i, per aconseguir-los, ha de reunir al seu poble: als membres de l’església, als nobles i als representants de les ciutats. El rei parlamentarà amb cadascun d’aquest tres grups, pactarà i aconseguirà allò que desitja. No és ni la primera ni la darrera vegada que això es produeix, en aquesta societat tant violenta, on la guerra és la manera de resoldre els conflictes, aquest tipus de reunions són habituals.

La novetat que trobem a Cervera el 1359 és que d’aquí sortirà una institució que, amb els consegüents canvis, encara funciona: és la Diputació del General, una representació permanent que actuï d’orgue executiu dels acords de les Corts.Aquesta primera Diputació del General la formen 12 diputats amb atribucions executives en matèria fiscal, recaptaran uns impostos anomenats "generalitats", ja que tots els paguen. Amb el pas dels anys es veu que la institució no necessita tanta gent, que amb tres diputats, un per braç, és suficient, i també que necessita un local permanent d’estança. Els tres diputats trobaran a Barcelona la seva casa l’any 1400: Després del convuls assalt del Call de l'any 1391, ha quedat buida la casa del poeta Bonjuhà Cabrit, que es troba al carrer de la font.
Passen els segles i l’edifici creix amb la institució. Quan més controla la Diputació del General, més espai necessita. Al segle XVII l’arquitecte Pere Blai treballa en una nova façana que dignifica l’edifici i la plaça que hi ha al davant. A la part superior d’una fornícula avui presidida per Sant Jordi, excel·lent treball de l’escultor Andreu Aleu (1860), va representar els caps de cadascun dels representants dels tres braços de la Diputació que governaven en aquell moment. Destaca el president, membre del braç eclesiàstic, al centre, al seu costat el noble i el burgès quasi no es distingeixen.