Eulàlia, en grec, significa la ben parlada (“eu” és bé i “lalos” parlar).
S’explica que havia nascut a Sarrià, filla de Filet i Leda i de molt petita, es mostrà molt piadosa.
Hi ha dues llegendes de la seva infantesa:
Com a nena caritativa que era, sempre donava almoines als pobres. Tanta prodigalitat va ser motiu que els seus pares la renyessin. Un dia que la santa anava amb la faldada plena de pa per una pobra, el seu pare la va aturar i li demanà que duia. Esporuguida contestà que flors. Obrí la faldada i aparegueren flors.
Prop de casa seva hi havia un bosc de xiprers. Un dia que per allà s’hi passejava se li aparegué un àngel que li anuncià que seria santa i patrona de Barcelona. Per recordar aquell prodigi, l’àngel va tornar els xiprers en palmeres, les primeres que va tenir la ciutat.
Quan només té 13 anys, a Barcelona ha arribat fa poc Dacià, el nou governador romà. Té ordres de ser implacable amb els cristians que a la ciutat tenen un fort seguiment. Ordenarà que tots els habitants facin ofrenes al temple en honor a l’emperador si es neguen patiran terribles càstigs. Quan coneix això la jove Eulàlia, de nit i d’amagat, deixarà casa seva i es traslladarà al centre de la ciutat. No pot aguantar-se de dir-li el que pensa al governador i que sàpiga del seu amor per Déu i que aquest el jutjarà a ell per la seva mala actuació amb els seus germans. Les paraules dites per la nostra santa irritaran Dacià, que no suporta la insolència de la nena. Les ires del governador es dirigiran cap a jove Eulàlia que patirà un terrible martiri que la durà a la santedat. Es parla dels tretze martiris de santa Eulàlia, tants com anys tenia:
1. serà posada en una fosca presó
2. serà assotada amb un fuet
3. serà castigada amb garfis i arpions al poltre, que estripen la seva carn
4. serà posada de peu dins un braser
5. serà cremada amb foc als pits
6. se li freguen les ferides amb pedra tosca
7. se li ruixen les ferides i les nafres amb oli bullent
8. se li reguen les ferides amb plom fos
9. la llencen dins una basa de calç viva
10. la posen nua dins d’una bóta amb vidres, pedres i claus i la llencen per un carrer que fa baixada
11. la tanquen nua dins un corral de bestiar infecte i ple de puces que a milers es tiren damunt del seu cos, així es diu que pels voltants de la festa de santa Eulàlia les puces són més grosses que la resta de l’any i piquen amb més fúria i amb molt més verí, per aquesta raó a santa Eulàlia se la invocava contra els polls
12. serà portada a suplici nua damunt una carreta de bous que anava lentament, neva per vestir-la
13. serà crucificada
3. serà castigada amb garfis i arpions al poltre, que estripen la seva carn
4. serà posada de peu dins un braser
5. serà cremada amb foc als pits
6. se li freguen les ferides amb pedra tosca
7. se li ruixen les ferides i les nafres amb oli bullent
8. se li reguen les ferides amb plom fos
9. la llencen dins una basa de calç viva
10. la posen nua dins d’una bóta amb vidres, pedres i claus i la llencen per un carrer que fa baixada
11. la tanquen nua dins un corral de bestiar infecte i ple de puces que a milers es tiren damunt del seu cos, així es diu que pels voltants de la festa de santa Eulàlia les puces són més grosses que la resta de l’any i piquen amb més fúria i amb molt més verí, per aquesta raó a santa Eulàlia se la invocava contra els polls
12. serà portada a suplici nua damunt una carreta de bous que anava lentament, neva per vestir-la
13. serà crucificada
Tres dies està a la creu, JOAN AMADES diu que va ser enterrada a una zona que ara correspondria entre l’arc de triomf i l’estació del nord, on es fa la petita capella de santa Eulàlia del Camp, al voltant de la qual es reuniren monjos agustins.
Com la capella de santa Eulàlia del Camp es trobava en una zona, aleshores, plena d’aiguamolls, en temps de sant Quirze, es trasllada a una capella més gran, maca i saludable: santa Maria de les Arenes. Santa Maria de les Arenes serà després santa Maria del Mar. Passen els segles i la invasió musulmana fa que les imatges s’amaguin i es perdin fins que són trobades al segle IX.
una troballa miraculosa
La troballa del cos es va produeix el 23 d'octubre de 878. A instàncies de Sigebut, arquebisbe metropolità de Narbona, el bisbe franc Frodoí, que regia la diòcesi barcelonina, després de tres dies de dejunis i pregàries troba miraculosament un sepulcre a la basílica de Santa Maria de les Arenes. Pels indicis que presenta, es considera que és el sepulcre que es trobava perdut des de la invasió musulmana.
Tret del crani i altres relíquies que havien de ser trameses a Narbona, la resta de relíquies havia de ser traslladada a la catedral. El dia del trasllat es concentren gents de tot el món cristià, omplint la ciutat de peregrins que eren acollits a l’hospital situat on ara hi ha la Pia Almoina. S’organitza una processó i al moment d’arribar davant de les portes de la ciutat romana, aproximadament on ara hi ha la plaça de l'Àngel, el cos es fa tant pesat que va ser impossible moure’l. Immediatament, el bisbe demana als peregrins que resin i demanin l’ajut celestial per resoldre el problema inesperat. Al cap de poc d'iniciar-se les pregàries, apareix un àngel que assenyala amb el dit a un dels canonges de la seu que ajudaven a portar el cos de la santa. Aquèst, cau de genolls a terra i confessa que havia robat un dels dits. Penedit i avergonyit, el reincorpora dins el fèretre i el cos perd la seva pesadesa i potser traslladat. La santa no volia entrar incompleta a la ciutat.
un antic monument
El 1616 es col·loca a la plaça un obelisc, a dalt del qual hi ha la imatge d’un àngel amb les mans esteses i el dit estirat assenyalant a santa Maria del Mar i al terra. Era una imatge realitzada amb una planxa de coure. Al marge d’aquesta escultura el portal es va anomenar de santa Eulàlia i la Baixada de la Presó (avui de la Llibreteria) de Santa Eulàlia. La nova urbanització de la plaça de l'any 1823 sacrificà el monument on apareixia l'àngel i la santa i només se'n salvà la figura de l'àngel, que fou duta al Arxiu Municipal, després al Museu del Parc de la Ciutadella i finalment desposseït de les ales i maltractat, al Museu d'Història de Barcelona. Modernament, una reproducció de l'escultor Àngel Ferrant fou col·locada a la fornícula de la façana de l'edifici anomenat can Calicó a la mateixa plaça a la qual donà el nom.
Santa Eulàlia continua com a patrona de la ciutat, continua protegint-nos i portant-nos bones coses . Per això cada 12 de febrer celebren una festa en el seu honor. Ara en la protecció de la ciutat l’ajuda Nostra Senyora de la Mercè Mercè des de que el 30 de març de 1868, a Roma, un Breu pontifici l'anomenada patrona de la diòcesis barcelonesa. Si s’hagués d’explicar la diferència en el patronatge de la Mercè i santa Eulàlia en termes de jurisdicció hi ha un matis: Santa Eulàlia és la patrona de la ciutat i la Mercè de la diòcesis, és a dir, de l’església.
Però els barcelonins celebrem amb gran joia la nostra gran festa major al voltant del 24 de setembre. Per aquesta raó, la veu popular assegura que cada any, per la diada de la Mercè, una fina pluja cau sobre la ciutat. No és una pluja qualsevol, són les llàgrimes de santa Eulàlia, un senyal de la pena que sent pel patronatge perdut.
Però els barcelonins celebrem amb gran joia la nostra gran festa major al voltant del 24 de setembre. Per aquesta raó, la veu popular assegura que cada any, per la diada de la Mercè, una fina pluja cau sobre la ciutat. No és una pluja qualsevol, són les llàgrimes de santa Eulàlia, un senyal de la pena que sent pel patronatge perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada