ELS PANORAMES A BARCELONA

Els panorames van ser un dels precedents del cinema com a espectacle. El panorama, del grec visió total, va ser un invent fet pel retratista irlandès Robert Backer i es va presentar per primer cop a Edimburg l’any 1788, l’any següent es presentava a Londres i es difondria per altres capitals europees. Així, l’any 1800, trobem dos a París, instal·lats a Montmatre. El panorama consistia en una tela pintada de grans dimensions, d’uns 10 m o més d’alçada i més de 100 m. de longitud, muntada en una bastida cilíndrica que girava, oferint continuïtat sense fi als espectadors. Aquesta tela, pintada per importants pintors realistes experts en perspectiva, es basava en l’efecte del trompe-l’oeil, i es mostrava en enormes edificis també circulars als quals s’accedia per un llarg i fosc passadís que conduïa a la terrasa o pis situat al centre de l’edifici i que era destinat al públic. Per arrodonir els efectes de profunditat s’utilitzaven diversos plafons pintats i elements escultòrics. L’interior de l’edifici s’il·luminava zenitalment. Tot plegat era un dels grans espectacles dels quals es podia gaudir i per aquesta raó acostumaven a aparèixer a les exposicions universals i d’indústries. El cost de creació i d’explotació era elevat tant pel que fa al personal com al material i per poder-los dur a terme es van haver de crear societats mercantils. Als vells barcelonins els havia d’impressionar aquests espectaculars muntatges que anunciaven “visiones espectaculares” de ciutats, fets històrics o religiosos entre els que destacaven , sobre tot, les batalles cèlebres. A la ciutat es van poder veure als voltants de l’Exposició Universal de 1888.

Aquesta foto, encara que no ho sembli, està feta a la Gran Via cantonada amb la Rambla Catalunya, on ara hi ha la casa que Josep Vilaseca va construir per la Pia Batlló, junt al Coliseum. Pot sorprendre veure allà l’estàtua de Joan Güell avui situada a un racó dels veïns jardinets mirant al carrer. El que més em sorprèn d’aquesta foto és l’enorme carpa que fa cantonada, es tracta del panorama Plewna, el més conegut i celebrat dels panorames de Barcelona, instal·lat el 1888 rememorava la batalla de Plewna (l’actual Pleven a Bulgària), lliurada el 1877 entre russos i turcs, esdeveniment bèl·lic plasmat pel pintor francès Paul Philipoteaux. La Campana de Gràcia explica que en quatre mesos havien desfilat per taquilla quasi 94.000 persones a 1 pesseta l’entrada. L’entrada estava presidida per un escut de Rússia i estava coronat per una cúpula cebàcia, típica d’aquell país, era obra de l’arquitecte Rovira i Rabassa.

 

L’Esquella de la Torratxa del 24 de març de1888 reproduïa una visita a l’espectacle:

<< Preném la entrada á la traquilla, yavant. ¿Qué diuhen que'l passadís está tancat i que hi ha una barra de ferro atravessada qu'els priva'l pas? No hi fa res; tirin al dret; la barra cedeix. Desseguida enfilém un corredor fosc, com una gola de llop… Si tenen xicota váginthi amb ella que aquell corredor no té preu. Al extrem del corredor una escala. Al cap-de-munt de l'escala una miranda. Desde la miranda una maravellosa perspectiva. Com per art d'encantament nos hem trasladat en un parell de minuts, desde la Gran-vía de Barcelona á la Bulgaria, y arribém en lo moment culminant de la célebre batalla de Plewna.

Les parets interiors del cubell que véyam defora s'ha aixamplat, han desaparegut completament per donar lloch á un inmens paissatje. Alrededor nostre, com si ens trobesim á la cima s'elevadíssima montanya, veyém per tots costats una gran extensió de terreno, surcada pel riuVid, tributari del Danubi, erissada de turons y sembrada de barranchs. Un cel d'hivern, de un color gris trasparent, impregnat aquí y allá d'emanacions de pólvora; un verdader cel de batalla, s'uneix ab l'horissó. L'ilusió del espay, de la llum y de la distancia es complerta.

Els primers termes corpóreos s'uneixen amb la tela, amb un art tan exquisit, qu’es impossible distingir lo qu’es pintat y lo qu’es corpóreo. Es impossible portar més enllá el coneixement de la perspectiva.>>

A l’any següent s’exposava el Panorama del setge de Paris.

Un parell de fotografies sorprenents, i de difícil identificació a simple vista, són les que ens mostren la plaça Catalunya abans d’existir com a tal, podem veure un munt de construccions dedicades a l’oci ciutadà al mig del que ara és una plaça deserta on regnen els coloms. Destaca també una construcció espectacular: el panorama Waterloo que mostrava una enorme tela de 120 metres de llarg per 15 d’alçada pintada pel pintor belga Charles Verlat, professor de l’Acadèmia de Belles Arts d’Anvers i autor també del panorama Moscou, a la qual acompanyaven 300 figures de Franz Joris entre les que destacaven els protagonistes de la famosa batalla, Wellington i Napoleó.  L’edifici que acollia aquesta obra fou construït per l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia.

Apart dels dos panorames dels quals acabem de parlar, a Barcelona, es van poden veure’n altres tres:

• Al carrer Pujades amb Comerç, junt a l’entrada del recinte, hi havia el panorama Montserrat, obra del pintor Fèlix Urgellés i de l’escenògraf Miquel Moragas on es mostraven vistes panoràmiques de la muntanya i del monestir, un espectacle molt nostrat tant pel que fa a la temàtica com a l’autoria.
• Al numero 2 del passatge del Crèdit, es va instal·lar el Panorama Imperial, especialitzat en mostrar vistes de països i ciutats; el març de 1895 proposava vistes a Suïssa, Londres, Portugal i de l’Exposició de Chicago.
• També a la plaça Catalunya junt a Santa Anna hi havia el Panorama Palestina que, com el seu nom indica, estava especialitzat en viatges a Terra Santa per un preu moderat de només 30 cèntims. El 10 de maig de 1901, modernitzat amb el “cinematógrafo eléctrico”, anunciava Nuevas vistas de Palestina, Grandes fiestas marítimas en Tolón i Premio y castigo. 15 dies després el programa el formaven: Tejedores chinos, Mesa diabólica, Casa revuelta, Pierrot i “otras cosas de gran éxito”.

El caràcter efímer de tots aquests  edificis ha fet que no es conservin, malgrat tot podem veure quelcom semblant a Wroclaw, Turingia o Innsbruck.