Les muralles de Barcelona van condicionar l’amplada dels carrers de la ciutat. L’espai per construir dins la ciutat era molt poc i quan els habitatges van anar amuntegant-se a partir de mitjans del segle XVIII la ciutat empitjorà. Els carrers eren d’una mitja de tres metres d’amplada, foscos i amb una ventilació molt escassa. Molt pocs espais servirien d’esbarjo a la població. Un d’ells era la muralla de mar. Construïda quan la ciutat ja s’havia emmurallat tres vegades per terra, la muralla de mar va ser la més moderna i la que més temps va estar en peus. Quan el 1849 va començar l’enderroc de les muralles de terra per possibilitar el creixement de la ciutat, es van conservar les de mar.
Els alts murs que recorrien el que avui és el passeig Colom van mantenir-se fins els temps de l’Exposició Universal quan, seguint les ordre de l’alcalde Rius i Taulet, van ser enderrocades.
La muralla de mar va convertir-se en un passeig excel·lent. Hi passejaven a l’estiu a la recerca de la brisa marina que refrescava els acalorats ciutadans i també hi passejaven a l’hivern ja que el sol, que a dins de al ciutat era invisible, allà lluïa plenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada