ELS PORXOS DEL PARAL•LEL

Caminant pels dos quilòmetres del Paral·lel, sorprèn trobar-se amb algunes cases porticades, són les que porten els números 140 al 146, 102 al 104 i 103.

 




L'explicació del perquè d'aquestes cases la trobem en la biografia del carrer, que va publicar, l'any 1993, el que fou veí del carrer Margarit, Miquel Badenas.
Explicava Badenas que el naixement del Paral·lel va ser difícil per dues raons. La primera, era que en el punt on neix aquesta via hi existia el Baluart del Rei que no va ser enderrocat fins el 1890. La segona és més complexa i correspon al poc cas que es va fer del Pla Cerdà quan va ser triat per urbanitzar a nova Barcelona.

Explica molt bé Badenas que Cerdà havia considerat el futur Paral·lel com una via transcendental que unia diversos nuclis i, com a tal, havia de tenir 50 m d'amplada. Davant aquestes dimensions, els propietaris van presentar les seves queixes. No admetien tal malbaratament d'espai i creien que, com a màxim, hauria de tenir-ne 40 m d'ample. Com l'Ajuntament no cedia, els propietaris van decidir no construir. Amb el pas del temps va arribar-se a una solució salomònica. Es respectarien els 50 m però no a tot l'edifici. La planta baixa es construiria amb porxades de 5 metres de profunditat que deixarien l'edifici amb 50 m. de mur a mur en la part baixa i 40 m a partir del primer pis. Només hi havia un condicionant: s'havia de fer un tipus únic de porxo per illa, cosa que implicava que tots els propietaris estiguessin d'acord. Així el 1882 es va aprovar "la ley de casas porticadas". El que semblava la solució va ser un nou obstacle. Els propietaris només es van posar d'acord en qualificar els nous edificis de més cars i en el carrer només van fer-se unes poques construccions: les que avui trobem en la nostra passejada i d'altres que dissimulen els porxos.

Mentrestant, els propietaris van aconseguir que s'aprovés una llei que els afavoriria, la "ley de construcciones a precario", segons la qual es podien construir edificis que, respectant les distàncies, no fossin de material definitiu. Així, el Paral·lel s'omple de barracons destinats a teatres, cafès o music-halls. S’aprova el 1883 i el 1892 apareix el primer edifici dedicat al món de l'espectacle: el Teatro Circo Español.

L'any 1929, l'Ajuntament desisteix del seu propòsit de construir amb porxos i accepta finalment els 40 m. d'amplada pels edificis de la via. Immediatament, algunes cases decideixen cobrir les seves porxades. Caminat per la via  descobrim els porxos amagats a les cases núm. 73 al 75 bis, 82 al 84, 99 i 124.


1 comentari:

Mònica Zamora ha dit...

Llavors, el Paral·lel, avui dia té una amplada de 50 metres?
Gràcies!