ELS MÀRTIRS DE LA INDEPENDÈNCIA

El barri gòtic és ple de detalls curiosos. Un d’ells és un monument situat a la plaça de Garriga i Bachs, davant de la porta del claustre de la catedral que s’obre al carrer del Bisbe. Allà els turistes, desitjosos de tenir un record del seu pas per la ciutat, troben un punt excel·lent per posar per una foto.  

 

Si ens fixem en la placa que hi ha just als peus del vistós monument trobem vuit noms i si contem els personatges que hi ha representats trobem que només hi ha cinc, llegim les grandiloqüents paraules:

“EL P. JUAN GALLIFA, EL DR. JOAQUIN POU / D. JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, / D. JOSÉ NAVARRO, D. PEDRO LASTORTRAS, / D. JULIAN PORTET, Y D. RAMON MAS / SACRIFICARON SU VIDA / POR DIOS, POR LA PATRIA Y POR EL REY /LA CIUDAD AGRADECIDA / ENALTECE AQUÍ PERPÉTUAMENTE SU MEMORIA / MCMXXIX”

Els personatges homenatjats són els anomenats màrtirs de la independència, els barcelonins que van ser executats a la Ciutadella per haver preparat un aixecament contra els invasors francesos quan aquests van envair la península el 1808.

Per situar-nos en els fets hem de fer un viatge pel temps. Si ens situem a principis del segle XIX trobem una Europa en canvi. La revolució francesa ha triomfat i uns nous ideals es posen en marxa. La revolució acabarà sent dirigida per Napoleó que decidirà difondre els ideals revolucionaris per l’Europa del moment mitjançant una tasca annexionista. Amb aquesta idea al cap fixarà els seus ulls a la península ibèrica. Amb l’excusa d’atacar Portugal, les tropes napoleòniques, aliades de la corona, entren a la península i decideixen quedar-se com a invasors. Substitueixen la monarquia espanyola per una de nova. La reacció serà important i es produeixen aixecaments per expulsar als gavatxos. Són conegudes les accions a Girona, Manresa, Lleida, Reus, Tarragona o Tortosa i no gens mítiques les batalles del Bruc, Molins de Rei o Granollers entre d’altres. Però a Barcelona la resistència no fou important, sembla que la presència d’afrancesats a la ciutat va impedir una acció important en contra dels invasors.

La única reacció que es va produir a la presència dels francesos a la ciutat de Barcelona és el que es coneix com a la conspiració de maig de 1809, quan un grup decideix actuar contra els ocupants francesos. 

Quan l’aixecament està quasi a punt de produir-se hi ha una delació i els caps són detinguts i jutjats. Els espera la mort per traïció. Aquests fets seran considerats heroics en temps de patriotisme nacionalista espanyol. 

Així durant dos períodes de fort sentiment espanyolista es vol fer un sentit homenatge als ciutadans executats. La dictadura de Primo de Rivera i la franquista deixen a la ciutat la seva petja en aquest monument tant fotografiat.

La història dels màrtirs de la independència va ser explicada mitjançant una sèrie de 4 gravats realitzats per Bonaventura Planella el 1815 quan encara eren frescos a la memòria els esdeveniments. Quatre dels gravats van ser reproduïts en ceràmica envoltant l’escultura. Són més antics que l’estàtua. Quan la reina va venir a visitar la ciutat el 1929, no havia encara estat posada encara la imatge al pedestal. Josep Llimona encara hi estava treballant en ella. Caldria esperar l’any 1941per veure el conjunt complert.

Això és el que diu el monument dels seus homenatjats:

Condenados a muerte por la comisión militar cinco de los /diez y ocho leales patriotas, a saber el Dr. D. Joaquin / Pou cura párroco dela Ciudadela, el P. D. Juan Gallifa / teatino, D. José Navarro subteniente del regº de infantería / de Soria, D. Juan Massana oficial de la consolidación de /vales reales y D. Salvador Aulet corredor de cambios se / les intimó la sentencia a las once y media de la noche del 2 de / junio y a las once y media de la mañana siguiente recibieron el / Sagrado Viático en la torre de la Ciudadela. El Vicario perpetuo de Santa Maria del Mar que se les administra el D^or. Dn. Fran^co / Collel Vicario de San Jaime y el P.D. Raymundo Ferrer / presbítero del Oratorio que sostiene la olla quedaron absortos / al verla tranquilidad y fervor de nuestros Héroes.

Salen de la Ciudadela para la Explanada en me- / dio de tropa precedida de los que les vendieron a los / cinco Héroes de Barcelona. A Massana le asiste el / D. Collell, a Aulet el P. Ferrer, a Navarro D. Tomas Perals Pbro. Y entre Pou y Gallifa va el / D. Bartolomé Vila Pbro. Auxiliándolos la / serena tranquilidad y fervor cristiano con que van á / poner el sello a su cendrada fidelidad, son el más claro / testimonio de la santidad de la causa por la cual mueren.

Muerto a la violencia del garrote, el Dr. Dn. Joaquin / Pou sube al cadalso con la mayor firmeza para sufrir / igual suerte el P. D. Juan Gallifa, quien con la misma / serenidad reza un responso a su compañero, al /arrojar el manto sobre su cadáver. Los otros tres Héroes, Navarro, / Massana y Aulet están reconciliándose al pie de la horca / en la cual consumaron luego con el mayor valor y cristianos / sentimientos el gustoso sacrificio que hicieron de sus vidas / por la religión, por la patria y por Fernando VII. / Ejecutose la tan horrorosa escena en el glacis / de la Ciudadela de Barcelona a las cinco de la tarde / del 3 de Junio de 1809 sin otros testigos / que las tropas invasoras y los traidores.

Mientras se ejecutaba la sentencia contra los cinco Héroes, / otros tres valerosos de Barcelona a saber D. Ramón Mas, D. Julián Portet y D.Pedro Lastortras tocaron a rebato en la Torre de la / Catedral para convocar al pueblo y librar a sus hermanos. / Voló allá la tropa napoleónica y cerrando la Iglesia empezó / un escrutinio el más escrupuloso. Desesperados por no / encontrarlos, ofrecieron a grandes voces el perdón y a tal / influxo salieron de debajo los fuelles del órgano los tres men- / cionados después de haber estado más de 72 horas sin comer / ni beber nada. Procuraron reanimarlos con vino generoso /avivando la promesa del perdón, los mismos que / luego faltando a la palabra instaron su muerte que se executó el 27 del mismo Junio en que murieron gloriosamente.