BUFFALO BILL A BARCELONA

El novembre de1889 un empresari nord-americà es troba a Barcelona, fa uns anys que ha iniciat un negoci amb dos socis. S’anomena John Burke i és l’encarregat de la logística i la promoció d’un negoci que té la intenció d’establir-se a uns dies a Barcelona. Burke ha estat mirant un solar proper a Barcelona on poder desenvolupar la tasca que té entre mans. Demana els permisos i també pensa que cal anunciar-ho a la premsa i pels carrers de Barcelona. Tot ha de sortir a la perfecció. John Burke contracta la publicitat amb els 14 diaris i revistes que es publiquen Barcelona. Tothom ha de saber que es presentarà a Barcelona un nou espectacle: el Buffalo Bill’s Wild West.

Buffalo Bill és el famós Will Cody, nascut a Le Claire Iowa (1846). La seva vida ha deixat de ser la vida d’una persona normal per esdevenir un mite en vida. És famós per les seves proeses com a correu per l’oest i caçador de búfals durant la construcció del ferrocarril, proeses que ell mateix ha explicat en una autobiografia que publica el 1879.

A conseqüència de la seva popularitat li sol·liciten, l’any 1872, la seva intervenció en una obra de teatre que es podrà veure a diverses ciutat nord-americanes durant més d’una dècada. L’experiència agrada a l’home dels bigotis i la perilla i, per obtenir uns bons rendiments a la seva fama, decidirà muntar un circ on participin indis i cowboys, cavalls indomables i búfals amb la finalitat de mostrar la conquesta històrica del far west o la victòria de la civilització sobre la natura salvatge. Els seus socis en la nova aventura són l’empresari que ja coneixem, John Burke, i Nate Salsbury que es farà càrrec de la direcció escènica i artística. La nova experiència s’inicia l’any 1883 i, desprès de girar pels Estats Units i Canadà, arribarà a la vella Europa on serà una atracció que ha de triomfar allà on es realitzin les Exposicions Universals. El 1887 va a Londres a celebrar el jubileu de la reina Victòria i dos anys després tornarà a Europa. És en aquells anys quan l’espectacle del salvatge oest trepitja Barcelona.

Aquest és l’anunci que apareix a la premsa (extret de la Vanguardia, 18 de desembre de 1889).

El 18 de desembre hi ha una gran expectació al moll de sant Beltran. Des de les 8 la gent espera amb ànsia l’arribada del vapor Palma que porta a la troupe i els animals que ja han admirat els espectadors que han gaudit de l’espectacle a Londres, Paris i altres ciutats.

Són les 10 quan el vaixell arriba a Barcelona. Abans de desembarcar sanitat farà una inspecció per veure que tot està en ordre.

Hi ha 184 persones a bord entre indis, cowboys i mexicans, 149 cavalls i 20 búfals, d’aquests darrers sembla que només hi havia 800 exemplars lliures als Estats Units. Només hi manca el protagonista, Buffalo Bill vindrà a la ciutat en ferrocarril ja que no se’n refia massa dels aparells que suren a l’aigua. Posen una àmplia passarel·la per on baixen els cavalls, els búfals els desembarquen amb una grua. Als barcelonins els hi crida l’atenció els indis sioux, cheyenes i arapahos: són alts, tenen la veu greu, el cabell llarg i no tenen pèl a la cara. La Vanguardia deia al respecte:

“Barcelona tuvo el gusto de ver pieles-rojas de la gran familia americana en 1493 cuando Cristóbal Colón regresó de su primer viaje, siendo recibido en nuestra ciudad por los reyes católicos.

… Barcelona que ha visto trabajar en sus teatros árabes, singaleses, tártaros, mongoles, etc... no había visto aún en su verdadero traje á los hijos de las praderas norteamericanas hasta el día de ayer en que les vio aparecer con sus túnicas de piel da antílope adornado con púas de puerco espín y sus típicos mocasines, con el rostro pintarrajeado á la usanza de su país y llevando también sus propias armas y arreos de la vida nómada.

Los indios de la América del Norte, algo distintos de los fueganos y sudamericanos, como también de los toltekas de la región central, pertenecen en su mayoría á la tribu de los Siux, y hablan la lengua narcotah que algunos sabios comparan al dialecto de los tártaros manchues. Lo cual puede probar que en épocas remotas los hijos del Asia invadieron las llanuras de Alaska, pasando el estrecho de Bering.

Esta raza que no nos ha hecho ningún mal y que tan bien acogió á los primeros europeos, causa verdadera tristeza á los hombres pensadores al verla destinada á fundirse ante los rayos de la civilización moderna que de día en día va extendiendo sus conquistas hacia el Lejano Oeste como denominan los yanquees a la extensa pradera americana”.

 

A les 4 de la tarda ja està tot enllestit, el vaixell ja està buit i començarà una desfilada per la ciutat fins a l’hipòdrom que s’ha muntat a un solar situat entre els actuals carrers Aribau, Rosselló i Muntaner, just a la part del darrera de l’Hospital Clínic. Allà s’ha muntat el Wild West Camp on es s'aixequen grans tendes per acollir els cavalls, uns 10 tipis coberts amb lona on dormen grups de 5 o 6 indis, una tenda amb lliteres on dormen els cowboys, una altra pels vaquers, una altra pels tramoistes i també s'aixequen un taller-dipòsit, un carro-farmàcia, el camerino de Annie Oakley, una de els estrelles del show i un carro per vendre tickets que es situa al carrer Muntaner.

L’hipòdrom on es desenvoluparà l’espectacle té forma ferradura amb graderies envoltant la pista i un costat obert i cobert amb una lona i per on fan la seva aparició els artistes i els cavalls. Tot està preparat per l’estrena a la nostra ciutat de l’espectacle del salvatge oest de Buffalo Bill.

A Barcelona es va veure un curiós espectacle que, segons expliquen, es dividia en tres parts: presentació dels costums de l’Oest, demostració de munta a cavall i exercicis de tir.
Destacava la participació d’algunes autoritats en l’espectacle: a la simulació de l’assalt a la diligència hi anaven muntats els més populars entre els espectadors que eren alliberats per uns valents encapçalats per Buffalo Bill.
Diuen que els búfals no van tenir gaire bona acollida, ja que els espectadors, acostumats a les curses de braus, trobaven poc ferotges els parents americans dels animals que s’enfrontaven amb els toreros.

Les dates triades per l’exhibició no eren les millors, cinc setmanes d’hivern en les quals el temps no va acompanyar i que va provocar la suspensió d’algunes de les representacions. Hem de tenir en compte que l’espectacle era a l’aire lliure ja que l’hipòdrom era obert. També s’ha apuntat que l’elevat preu de els entrades va limitar la presència d’espectadors. Malgrat tot, el dia de la presentació es parlava d’una assistència nombrosa que no baixava de les 7.000 persones. Tota la troupe de genets, cowboys i indis va marxar de la ciutat el 22 de gener, també en vaixell, amb destí a Nàpols, propera parada de la seva exhibició.

S’expliquen algunes anècdotes de l’estada de la troupe a la ciutat. Buffalo Bill no dormia amb els homes que treballen a l’espectacle, per ell s’havia reservat un dels més luxosos hotels de la ciutat: el Quatre Nacions a la Rambla. Expliquen que un dia va llevar-se amb un enorme mal de queixal i va ser conduït a l’Hospital de la Santa Creu on li fou extret. Posteriorment, el queixal de Buffalo Bill era un dels tresors que es podien veure a un armari de l’Hospital fins que un dia va desaparèixer per sempre més. Un col·leccionista nova poder resistir la temptació i se'l va endur. Potser algun descendent del lladregot encara té a casa seva aquell famós queixal. Però sospito que la dentadura de Buffalo Bill va sortir de la ciutat amb tota les seves peces.

També diuen que pocs dies després de la instal·lació de la troupe a la ciutat van desaparèixer dues nenes. Esverats els pares de les criatures van denunciar els indis salvatges dient que només ells podien ser els culpables del rapte de les nenes i que sospitaven que se les havien menjat. Malgrat les explicacions dels organitzadors que argumentaven el caràcter vegetarià dels indis, no es va aclarir el cas fins que dies més tard les nenes van aparèixer sanes i estàlvies.

També s'ha parlat de la mort d’entre cinc i onze indis a Barcelona a conseqüència de la triple epidèmia de febre, còlera i verola que aquells dies assolava la ciutat. Al llibre de Jordi Marill, Aquell hivern ... l’espectacle de Buffalo Bill a Barcelona no acaba de resoldre el misteri i sosté que, per inexistents, mai es trobaran les sepultures dels indis que es creia hi ha havia al cementiri vell. Es sap, però, de dos indis ingressats a l’Hospital de la Santa Creu, Charging Crow de 19 anys i Black Hawk de 25, però donats d’alta el 27 de febrer. A altres ciutats si es van produir la mort d'alguns indis i es sap que els seus cosos van ser enviats als Estats Units.

Per saber més i poder recrear aquells dies de l’espectacle a la ciutat, apart del que va dir la premsa de l’època i del llibre del Jordi Marill que ja he comentat, hi ha un vell llibre d’Angel Zavala, Buffalo Bill y su época i també, recentment, la publicació de la novel·la Barcelona far west, sortida de la ploma (mai millor dit) de Jordi Soler.