Per feina, fa uns quants anys, vaig visitar el Chillida Leku. Tenia ganes de veure el que havia sortit del treball d’un dels artistes que més impacte m’han provocat. Ja coneixia La plaza de los fueros a Vitoria, El Peine de los vientos a Donosti o l’Elogio de l’horizonte a Gijón i em feia molta il·lusió passejar per un lloc on es respirava la seva obra. A la pàgina web sempre m’ha fet meditar el text que encapçala a informació:
"Yo soy de los que piensan, y para mí es muy importante, que los hombres somos de algún sitio. Lo ideal es que seamos de un lugar, que tengamos las raíces en un lugar, pero que nuestros brazos lleguen a todo el mundo, que nos valgan las ideas de cualquier cultura. Todos los lugares son perfectos para el que está adecuado a ellos y yo aquí en mi País Vasco me siento en mi sitio, como un árbol que está adecuado a su territorio, en su terreno pero con los brazos abiertos a todo el mundo. Yo estoy tratando de hacer la obra de un hombre, la mía porque yo soy yo, y como soy de aquí, esa obra tendrá unos tintes particulares, una luz negra, que es la nuestra." Apart del caràcter volumètric que te tota escultura, de l’espai que ocupa, Chillida pensava l’obra segons les característiques de l’espai on havien de situar-se, una idea que es troba en tots els seus treballs.
Doncs ara que ja no es pot caminar pel caserío de Zabalaga i pel seu jardí amb roures, magnolis, acers, ferros i granits; ara que ha tancat, espero que per poc temps, haurem de visitar el nostre Chillida-Leku particular barceloní; així us convido a passejar pels llocs de Chillida sense sortir de la ciutat. Curiosament tenim quatre grans treballs del donostiarra que afirmava que amb els alemanys, els catalans som els que millor entenem la seva feina.
Les vostres passes us portaran primer al MACBA, el rovell de l’ou del Raval del seny, on des de les festes de la Mercè del 1998 llueix el seu mosaic Barcelona. Ocupa una de les parets mitgeres resultants dela reforma del sector que va culminar el novembre de 1995 amb la inauguració de l’edifici blanc de Richard Meier. Es tracta d’una obra no gaire habitual en el treball de l’artista i respon a la voluntat de portar l’art contemporani a l’exterior del museu. És un mural constituït per un conjunt de 416 plaques regulars de formigó cuites dues vegades, la segona vegada un cop pintades per aconseguir la tonalitat negre i blanc-ocre. La peça, ideada per Chillida, va ser elaborada a Grasse, la ciutat francesa del perfum, i pot ser desmuntada fàcilment en cas que sigui necessari. Les seves dimensions són considerables, 15,5 m de llargada x 6 d’alçada. Està situada a tres metres del terra per evitar agressions de qualsevol tipus. Com a curiositat l’obra es troba a Barcelona gràcies a la tasca de mecenatge de l’empresa Sara Lee, que comercialitza els sostenidors Wonderbra i dels calçotets Abanderado.
Continuant la passejada pel Chillida-Leku barceloní, cal arribar-hi fins a la plaça del Rei on destaca un nou treball de l’escultor, Topos, instal·lat, seguint les indicacions de l’escultor amb la complicitat d’Oriol Bohigas i la incredulitat de la seva esposa Pilar Belzunce. Es diu que Chillida va triar aquest emplaçament ja que la seva forma tridimensional de l'escultura encaixa amb la que creen els edificis de la plaça i també pel fet que les formes arrodonides que presenta es combinen amb les finestres de l'anomenat mirador del rei Martí. L’obra va ser adquirida per l’Ajuntament d’entre les que composaven l’exposició antològica que entre el 16 de gener i el 2 de març de 1986 es realitzava a la Fundació Miró. La peça adquirida era un ferro d’unes 7 tones de pes, fet que va portar a reforçar el sector del subsòl arqueològic de la plaça en el punt on descansa. S’ha dit que la seva tria va coincidir en el fet que entre les formes de l’escultura apareixen una sèrie de formes corbes que recorden la B de Barcelona. Les crítiques a la instal·lació del Chillida a la plaça van ser nombroses i hi ha es va dir d’ella que semblava un urinari; una de les llegendes urbanes diu que un grup de turistes, una nit a la ciutat, li la va donar aquest us.
La història del Topos no es pot separar de la tercera part del nostre particular Chillida-Leku, L’elogi de l’Aigua al parc dela Creueta del Coll. Chillida va ser un dels artistes en els quals van pensar els encarregats de la transformació de la ciutat en temps olímpics per coronar la transformació de la ciutat. Chillida va venir a la ciutat per veure els espais que serien sotmesos a transformació i va quedar gratament impressionat per l’espai que avui és el parc de la Creueta el Coll i va començar a pensar en una peça que fos la seva interpretació del mite de Narcís, convertit pels deus en flor de tant mirar-se a les aigües d’un riu. Chillida va pensar en una peça penjada sobre l’aigua. L’obra és un enorme formigó d’unes 54 tones que presenta un aspecte de lleugeresa a causa de presentar-se sustentat a l’aire per gruixuts tirants. Sota l’escultura hi ha un immens llac, Chillida afirmava que ell havia fet mitja escultura i que l’altra meitat la feia l’aigua. L’escultura va ser inaugurada l’any 1987 a un parc que havia estat una antiga pedrera i que es converteix en un saló de banys i sol a l’estiu.
Però aquí no s’esgota la presència de l’escultor a la nostra ciutat, si fins aquí s’ha recollit la presència d’obra de Chillida entre les obres d’art públic, ara toca pensar en el Chillida de museu. Si anem ala Fundació Miró podrem veure la primera de les obres del donostiarra a la nostra ciutat es tracta d’un altre enorme bloc de formigó que va ser instal·lat a un dels patis de la Fundació al costat d’un garrofer trasplantat des de Tarragona i ara dins dels murs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada