El camí d'entrada a la cort celestial és dur i complicat. Un bon exemple és el cas d’un dels nostres sants protectors ciutadans: Sant Sever.
Cada 6 de novembre la ciutat celebra una festa en honor del seu patró menys principal i li ha dedicat una esplèndida església al costat de la catedral, construïda entre 1698 i 1705 pel Jaume Arnaudies amb una façana treballada pel Jeroni Escarabatxeres. Mirant la façana, amb l’estàtua del sant bisbe i els escuts que l’envolten, cal recordar les llegendes d’aquest home de Déu. Les llegendes, més que la història que presenta moltes llacunes, són la base per saber sobre aquest sant barceloní del segle IV.
Diuen que el futur Sant Sever era un home treballador, amb un fort sentiment religiós, feliçment casat i amant de la família. Un dia la tristor va entrar a casa seva, la mort va venir a visitar a la seva estimada esposa i companya. L’únic consol que trobava era a l’església, que vivia aleshores moments difícils de persecucions. Sever, ajudant als cristians de la ciutat, es sentia reconfortat i trobà un nou sentit a la seva vida.
Al quedar vacant la càtedra de la ciutat es va procedir a l’elecció d’un nou bisbe. La reunió es va fer, com era costum, a una àmplia sala amb tots els fidels presents. En el moment en que s’havien de proposar els noms dels escollits per portar la mitra i triar-ne el més adient, un colom va entrar a la sala i va anar a parar-se sobre el cap del Sever qui va espantar-lo. El colom sobrevolà de nou la sala i es tornà a parar damunt del cap del Sever i aquest, de nou, el va fer fora. Seguí el seu vol elegant i tornà al cap de Sever. Tothom va veure en aquest fet reiterat un senyal del cel. El colom volia ensenyar que era voluntat divina que fos el nou bisbe de la ciutat i així fou acceptat. Mirant l’escultura que hi ha sobre la porta de l’església queda clar que com aquell colom, avui els coloms també es paren al cap del bisbe buidant de pas els seus estómacs.
Al nostre bisbe va tocar-li patir les persecucions de Dioclecià i va fugir de la ciutat fent cas als qui li deien que era la seva única oportunitat de salvar la vida. Malgrat la fugida va ser detingut i va patir un terrorífic turment, junt amb altres companys, al Castrum Octavianum, avui Sant Cugat. Sever, com a bisbe de la ciutat que era, va sofrir un dolorós càstig. Com es negava a abandonar la religió cristiana va morir després de que el seu cap fos travessat per uns grossos claus.
La mitra de bisbe i els claus del martiri són els atributs del sant. Aquest tràgic final va conduir-lo directament a la cort celestial des d'on vigila que la nostra ciutat segueixi tenint bona salut. Però, a més, Sant Sever, a conseqüència de les característiques del seu martiri, ajuda, de forma especial, aquella gent que pateix maldecaps. Així que ja sabeu, quan ens manquis les aspirines o siguin impossibles les migdiades reparadores, recordem-nos de Sant Sever.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada