ÉS D'UN LLADRE?

A Barcelona hi ha carrers de tota mena, un dels que no passen desapercebuts per la seva poca amplada, per estar tancat amb una reixa i pel nom que porta és el de Perot Lo Lladre.

Potser el que menys ens ha d’estranyar és la seva poca amplada. En una ciutat com la nostre, que ha tingut més gent que no pas espai, sempre ha estat necessari aprofitar al màxim el terreny edificable i molts carrers han tingut una amplada que avui ens sembla impossible.

El que em crida més l’atenció és el nom: un Perot, i que és lladre, té un carrer dedicat a la nostra ciutat ? El lladre més famós de nom Perot, aquell dedicat a l’art de la sostracció dels bens d’altres, era el gran bandoler Perot Rocaguinarda, qui va sembrar la por i va despertar les simpaties a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Aquest bon bandoler, com no era l’hereu de la seva família, va buscar-se la vida i anà a parar a les ordres d’un cavaller que va resultar ser un dels caps dels nyerros, enemics dels cadells, l’altre grup de temuts bandolers. Amb aquesta nova feina no va poder evitar posar-se a l’altre costat de la justícia i fou perseguit pel país pels representants de la justícia, que no tenien res a fer amb l’hàbil bandoler. La seva fama degué ser molt gran, tanta que Cervantes el fa aparèixer a la seva segona part del Quixot. El nostre amic serà el guia del “más loco de los cuerdos y más cuerdo de los locos”. Al final dels seus dies, fart de fugir i amagar-se va demanar un indult. Com només sabia robar i matar va buscar una feina i similar i només va poder fer una: soldat.

Ara bé, aquesta dedicació del carrer que ens ocupa a un personatge tant interessant no és clara. Sembla que el carrer del Perot lo lladre ja apareix amb aquest nom abans del segle XVII, per tant, res més lluny del nostre admirat bandoler per relacionar-lo amb el carrer. Els historiadors que han buscat un possible origen van pensar que el nom del carrer segurament tenia relació ambel cavaller Pero Ladron Ridaure, aragonès i gran amic de Jaume II, qui seria propietari dels terrenys on avui s'alça el carrer.

Sigui com sigui, quan el bandoler venia a la ciutat, cosa que feia bastant sovint, segur que passaria pel carrer que ens ocupa. Això no ho pot dubtar ningú.