Sensacional la imatge que va captar Wolfgang Weber de la plaça del Pedró, l'any 1929.
La plaça es presentava aleshores amb el monument a santa Eulàlia al fons.
Aquella era la primera estàtua que decorava una plaça dalt de tot d'un obelisc, separada d'un edifici. El que és el primer monument de la ciutat, erigit per recordar el lloc on fou crucificada la patrona de la ciutat, té una història agitada.
D'entrada es va haver de fer dues vegades. Quan les autoritats van decidir rendir els honor a la jove santa van encarregar una estàtua de fusta a l'escultor Josep Darder, era l'any 1670. Aquesta primera estàtua, per les característiques del material, va durar poc i l'any 1685 decideixen refer-la en pedra, els encarregats són Llàtzer Tramullas i Lluís Bonifaç. Va caldre també refer la prima columna que mantenia alçada la imatge de fusta i construir l'obelisc que encara avui suporta la estàtua. Tot plegat s’inaugurava el 1687.
La plaça es presentava aleshores amb el monument a santa Eulàlia al fons.
Aquella era la primera estàtua que decorava una plaça dalt de tot d'un obelisc, separada d'un edifici. El que és el primer monument de la ciutat, erigit per recordar el lloc on fou crucificada la patrona de la ciutat, té una història agitada.
D'entrada es va haver de fer dues vegades. Quan les autoritats van decidir rendir els honor a la jove santa van encarregar una estàtua de fusta a l'escultor Josep Darder, era l'any 1670. Aquesta primera estàtua, per les característiques del material, va durar poc i l'any 1685 decideixen refer-la en pedra, els encarregats són Llàtzer Tramullas i Lluís Bonifaç. Va caldre també refer la prima columna que mantenia alçada la imatge de fusta i construir l'obelisc que encara avui suporta la estàtua. Tot plegat s’inaugurava el 1687.
Després d'uns anys d'estar allà plantada, va començar a molestar. A la plaça es feia un mercat i l’estàtua era una nosa. El 1823 es desmunta i la oposició veïnal fa que es trobi com a solució portar el monument al fons de la plaça. Poc després un canvi en el monument el deixaria ja sense opció a desaparèixer: el 1826, el capità general Marquès de Campo Sagrado converteix en font pública el monument que és al fons de la plaça.
El vell monument ho havia vist tot des de finals del llunyà segle XVII i va patir amb la guerra civil. Li lliguen una corda al coll de Santa Eulàlia i l'enderroquen. El monument perdia la titular durant uns anys. Coincidint amb el Congrés Eucarístic Internaccional del 1952 i de la mà del gran Frederic Marès la imatge de la patrona tornà a pujar dalt de tot del monument.
Ara es troba de nou al lloc on estava, amb la font del marquès. L'any 1982 unes noves obres a la plaça han han suposat un definitiu trasllat al seu lloc original.
 | |
| Si alguna vez llegáis a esta plaza y sobrevive ... os pido que dejéis una real o imaginaria rosa amarilla en la fuente, homenaje a muertos que sólo yo recuerdo o sólo yo imagino ... Muertos que me preceden o me exceden, que no han tenido su crónica ni sus hagiógrafos, enterrados para suiempre en la fosa común del tiempo, como decía aquella canción tan triste de Georges Brassens. murtos premodernos que esperaron inúltimente la consumación del Todo" Manuel Vázquez Montalbán |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada