No és una llegenda inventada, a Barcelona existia el carrer de l'Infern, estava al costat de la catedral. Ara tenim l’avinguda de la catedral i la plaça d’Antoni Maura. Abans hi havia dos carrerons que van desaparèixer amb l’obertura de l’avinguda de la catedral. Mireu-ho al plànol: els carrers del Bou de la Plaça Nova, adalt, i el de Corribia, avall, ens portarien des de la Plaça Nova al carrer Ripoll i a l’inici del de Tapineria. Allà on acabava el de Ripoll i començava Tapineria s’obria el carrer de l’Infern.
El seu nom el rebé per part dels veïns dels voltants. No és que cada dia veiessin entrar a casa seva el banyeta. El nom el van donar per un fet: la seva estretor. Quan a les esglésies parlaven de les incomoditats de l’Infern, la població pensava que, per infern, a la ciutat, aquell carreró.
Aquest carrer, que ja és un fantasma de carrer, que trobem només per velles fotos i plànols, és o no és el millor lloc per situar la casa del protagonista de la propera novel·la de Ruiz Zafont?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada