"Barcelona es poderosa": UN SARCÒFAG PISÀ PER A SANTA EULÀLIA

Per acollir el cos de santa Eulàlia a la cripta que a principis del segle XIV Jaume Fabre havia construït a la catedral, es va pensar en un sarcòfag adient. L’artista triat havia de ser de primer ordre, amb un conjunt de belles escultures. En aquell moment el principal centre de producció artística era Itàlia i allà van anar a trobar l’artista que havia de treballar-hi a casa nostra. Està documentat que l’any 1327 hi ha a Barcelona d’un artista “partibus pisarum”, i en concret es sap que va ser Lupo di Francesco (Lupo Francisci, magister lapidum) gràcies a un document en el qual és citat com a testimoni d’un acte de manumissió de l’esclau, d’origen grec, Joan Rostoll per part del seu amo, el mestre d’obres de la catedral, Jaume Fabre. L’escultor Lupo de Francesco era conegut com a ajudant de Giovanni Pisano, amb qui se li atribueix els treballs de la trona de la catedral de Pisa, i més tard amb el seu successor Tino de Camaino i que acabaria sent mestre d’obres del duomo de Pisa, per tant, el principal de la ciutat poc abans de venir a la ciutat. La presència d’aquest important artista es situa en un context de tnsuiobns entre la corona d’aragó i la república de Pisa a causa de la conquesta de Sardenya. L’arribada de l’escultor es situa en un acostament entre ambdós bàndols i es sap que l’any 1326 una ambaixada de Pisa és a la ciutat. Així, el mestre pisà, i d’altres, arriben a la ciutat com a compensació o obsequi per la signatura de la pau i potser fins i tot hi van portar una part de la matèria prima, el marbre, amb la qual treballaria.
És interessant acostar-se a aquesta obra excepcional de l’art de la nostra ciutat per apreciar els seus detalls. Si ens fixem en el cos del sarcòfag. A una de les cares fa referència al martiri.