Que als darrers
anys de la seva vida Gaudí era un home molt religiós és ben conegut, però que
aquest profund sentiment va voler-lo mostrar a la seva obra arquitectònica, a simple vista, és
difícil de veure. Quan l’any 1906 va rebre l’encàrrec dels
Milà per construir el seu impressionant habitatge en ple Passeig de Gràcia va
voler deixar una bona demostració.
Si la casa era
concebuda com una muntanya, aquesta no era altra cosa que una gran peanya per
una imatge de la verge. Al projecte de la façana que l’any 1906 es va presentar
a l’Ajuntament es pot veure com la part central apareixia un relleu de la Verge
amb Jesús als braços
Però sembla que
Gaudí va repensar la seva idea original i va anar més enllà. Així va pensar que
la casa fos coronada per un grup escultòric més complex en el qual la Verge,
amb el nen Jesús als braços, tenia als seus peus els arcàngels Miquel, amb l’espasa,
i Gabriel, amb el lliri a la mà. La idea de Gaudí la concretaria l’escultor
Carles Mani. Primer es va fer un model en fang d’escala 1:10 i més tard una de nova
a tamany natural en guix que havia de donar
pas a l’obra definitiva que havia de fer-se de pedra, amb elements metàl·lics i
de vidre. En total havia de tenir uns quatre metres d’alçada.
El conjunt havia
de ser d’allò més impressionant: una mena de gran capella com les que omplien
els carrers de la ciutat vella, un cant d’amor a la mare de Déu.
Però com les
coses no sempre surten com es planegen malgrat sigui el planificador un arquitecte
molt important. L’obra no s’arriba a realitzar
ja que els propietaris de l’edifici no ho consideraven adient. Hi ha unanimitat en considerar que el motiu pel qual es va desestimar aquest santíssim
coronament va ser la Setmana Tràgica, al juliol de 1909, quan Barcelona es va convertir
en la ciutat cremada quan, de la nit al dia, es comencen a cremar edificis
religiosos. Aquest fets segur que farien que el Milà es fessin enrera. Segur
que aquest fet acabaria d’espatllar les relacions entre l’arquitecte i els seus
clients, de tal forma que Gaudí acaba
abandonant l’obra i va a judici contra els Milà, demanant els seus horaris, 105.000 pessetes,
que acabaria cedint als jesuïtes.
Finalment en el
lloc on hauria d’haver la gran estàtua de la Verge i els potents arcàngels hi
ha una discreta rosa i la inicial del nom de Maria. Aquest motiu sembla aclarir
que l’advocació de la Verge de l’edifici era la del Roser, onomàstica de la propietària,
i no la de Gràcia, patrona de l’antiga vila en honor a la qual hi havia una
capella just on ara s’alça la construcció gaudiniana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada