EDMON VALLES, UN BON HOME I UN BON HISTORIADOR


Edmon Vallès i Perdrix neix a Mequinensa l’any 1920, amb 16 anys veu com la guerra civil canvia la seva vida. Lluita al costat republicà amb la lleva del biberó que, per ordre del president Azaña es mobilitza, a l’abril del 1938  amb els nascuts l’any 1920 i 1921. La difícil situació per la que passa la República al camp de batalla obliga a que, tot i que es va pensar en ells per cobrir tasques auxiliars, al juliol batallin al front de l’Ebre. 

Acabada la guerra Edmon marxa a França però el 1944 decideix tornar. Les coses no són fàcils per algú del bàndol dels derrotats i més si intervé en activitats polítiques clandestines dins el socialisme i el catalanisme. A la Universitat, on estudia dret i periodisme, forma part del Front Nacional de Catalunya, i està en la formació clandestina del Moviment Socialista Català el 1945. És detingut per la policia franquista el 1958. Als primers anys de la democràcia es troba amb Josep Pallach al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (1974) i després Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament (1976) que forma part del Pacte Democràtic per Catalunya a les primeres eleccions del 1977.
 
Modest i discret, treballador insaciable i seriós, diuen d’Edmon Vallés els que el van conèixer que va ser un bon home.

“Fue un amigo de buen consejo, claro y liberal como pocos, con una pasión por la amistad como sólo la ofrecen quienes hacen don constante de sí mismos. En este sentido ha sido un amigo insustituible, compañero de la vida cotidiana que no podemos olvidar. En cualquier problema, ya fuera intelectual, ya fuera ético, había que confiar ensu certero juicio. Yo lo escuché siempre y no me he arrepentido jamás de haber seguido las decisiones que él tomaba con su autoridad moral irreprochable”. (Néstor Luján).

“Jamás le oí un calificativo adusto, una valoración apasionada. Juzgaba a las gentes con respeto”. (Ricardo de la Cierva).

Apart de la seva bondat personal també era bo a la seva feina com va dir  Josep Maria Huertas fou un bon historiador. Va interessar-li sempre la història en sentit més ampli. Va fer una gran tasca de divulgació històrica. Una bona mostra de las eva manera de fer és la revista Historia y vida que va fundar el 1968 i de laque fou redactor-cap. Néstor Luján, a la seva mort, el qualificava de “profundo conocedor de la história, de una erudición pasmosa” i lloa la seva “magnífica curiosidad intelectual que nada podía saciar”.
En aquest sentit destaca la seva tasca de recopilar la història gràfica dels catalans, una àmplia selecció d’imatges que expliquessin, millor que mil paraules, el darrer segle de la nostra història. Aquest ”àlbum familiar dels catalans” que ell volia crear té forma de sis sucosos volums publicats a finals dels 70 per edicions 62. 

Historia Gràficade la Catalunya Contemporània (1888-1931), 3 vols.
Historia Gràficade la Catalunya autònoma (1931-1939), 2 vols.






Historia Gràfica deCatalunya sota el Franquisme (1939-1980), 1 vol.
Aquests llibres han de ser constantment consultats pels que volem conèixer la vida ciutadana, són molt útils per passar l’estona capbussant-se en tota mena d’imatges, dibuixos, pintures, infinitat de fotografies i llegir els seus textos clars i justos.

Com tots els bons, lamentablement, el bo d’Edmon Vallés mor massa aviat, quan tot just ha complert els 60 anys. Era el 7 d’octubre de 1980 quan finia “tras larga enfermedad, tan estoicamente soportada “ escrivia Luján. “Hemos perdido un prosista del cual se podían esperar, en el sosiego y la serenidad de sus años maduros, una prosa de una emoción fraterna, de un amor a la vida, de una limpieza de lenguaje espontánea y a la vez selecta". Expert a les guerres carlines, no va tenir temps d’escriure el llibre que hagués desitjat. “Ha sido un maestro para quienes hemos compartido su trabajo, porque la curiosidad, noble y equilibrada, de un altoespíritu, es contagiosa y benemérita”. Ricardo de la Cierva afegia “era uno de los dos o tres hombres a través de quienes llegué comprender la Cataluña real (…) A fuerza de penetrar en la historia catalana Vallés era un integrador (…) desde ayer, sin su ejemplo y su guía, Cataluña me parece un poco más lejana; un poco más borrosa."