Entre els molts elements històrico-artístics que trobem a la catedral de Barcelona em sembla especialment remarcable les tombes del comte Ramon Berenguer el vell i la seva esposa l'Almodis, fundadors de la catedral romànica, al que hi havia anteriorment a l'actual. Es dos sepulcres es troben situats a un dels costats del deambulatori, en un marc arquitectònic pintat pel pintor Enric Ferrandis al 1545.
La història de la parella és una barreja de passió i penitència.
S'explica que el comte va quedar molt trist després de la mort de la seva primera esposa i, seguint el consell dels seus assessors, va anar a passar una temporada a casa d'un parent seu al sud de França. Allà va quedar prendat de la bellesa d'una dama que segon sembla també va quedar gratament impressionada per la bellesa del comte barceloní. Més tard, el cosí li presentava a la dama, la seva pròpia esposa, i el comte va seguir sentint una forta atracció per ella. L'atracció va ser mútua i ambdós van planejar fugir en direcció a la ciutat de Barcelona.
L'acció del comte va arribar a oïdes del papa que va decidir excomulgar el comte. Hauria estat terrible si no hagués intervingut el bisbe de la ciutat qui va aconseguir un compromís del comte. A canvi d'un acte de penitència i d'un acte de generositat envers l'església aconseguirà anul·lar el primer matrimoni de la bella Almodis i santificar el nou matrimoni amb Ramon Berenguer. Així el comte tenia el que volia i la ciutat veuria aixecar-se, gràcies a la generositat del comte, la seva catedral romànica. És per aquesta raó que la enamorada parella encara continua descansant al principal edifici religiós de la ciutat més de mil anys després de la seva escandalosa fuga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada