LA PATRONA NO VOLIA ENTRAR INCOMPLETA

Santa Eulàlia va viure al segle III. Un període difícil pels cristians a causa de les persecucions que els emperadors promulgaven. Quan tot just tenia 13 anys va arribar a Barcelona, Dacià, encarregat de dur a terme una forta persecució contra els cristians. Per celebrar la seva arribada va fer sacrificis al temple en honor dels déus i ordenà que hi participés tothom. Dacià amenaçava que qui no acudís seria jutjat i, en cas de negar-se a oferir els honors als deus, seria sotmès a dolorosos suplicis i turments. Eulàlia va sortir de casa seva, a Sarrià, una nit en secret. Arribà a Barcelona quan tot just començava el judici contra els cristians que havien desobeït l’ordre de Dacià. La jove Eulàlia s’enfrontà al governador i aquest no dubtà en sotmetre-la a tortura fins que el seu cos acabà a la Creu. Despenjat pels seus companys fou portat a enterrar al cementiri junt a la platja.


Acabada la persecució, el seu martiri de Santa Eulàlia desperta una forta devoció entre els habitants de la ciutat. Una església es construeix on era enterrada, la primitiva Santa Maria de les Arenes. La invasió musulmana va portar als barcelonins a amagar les restes de la seva santa. Van ser tant ben amagats, que es va perdre el seu rastre. Els fidels de la santa no sabien on es trobaven les seves restes. Al segle IX, El bisbe Frodoí, fervent admirador de la santa, començà la recerca. Com era costum en aquest casos, va resar i dejunar. Tant era de gran el seu desig de trobar a la santa, que el cel el va ajudar. Una llum mostrà el lloc on descansava el cos de la santa. Després de la gran alegria de la troballa, es va pensar que tan preuades relíquies havien de ser portades a la catedral. El dia del trasllat es va congregar gent de tota la cristiandat, la ciutat s’omplia de peregrins. Es va organitzar una gran processó que recorregué el carrer del Mar. Al trobar-se davant de la porta de la muralla romana, les restes de la santa es va fer molt pesades i ningú va poder-les moure. Estranyat, el bisbe va demanar als peregrins que resessin amb totes les seves forces, el cel havia de solucionar aquell problema. L’aparició d’un àngel va fer posar tothom en peu. Sense dir una paraula va senyalar amb l’angelical dit d’una mà a un dels portadors de les relíquies, mentre que amb l’altre senyalava l’església d’on havia sortit la processó. La persona senyalada va caure de genolls i va posar la mà a la butxaca traient un ós del dit de la santa que s’havia apropiat com a relíquia particular. El dit robat va ser reincorporat a la resta de relíquies i van poder continuar el seu camí. La santa no volia entrar incompleta a la ciutat. 


 L’any 1616, en record del miracle de l’aparició, la imatge d’un àngel va ser posada dalt d’un obelisc. La plaça que s’havia dit del Mercadal i del Blat s’anomena per això de l’Àngel. L’obelisc ja no hi és, però l’àngel, còpia de l’antic ,es pot veure a una capella oberta a una casa de la plaça.