Quan l’any 1968 s’inaugurava la terminal de l’aeroport del Prat, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre Bassat i de l’enginyer Vicente Cudos Samblancat, va quedar un ampli mur a la façana pensat per una obra d’art que havia de ser, com ja s’havia fet a la seu de la UNESCO a París i a la Universitat de Harvard, un gran mural fruit del treball de Miró i Josep Llorens Artigas. El setembre de 1970 va quedar instal·lada i constituïa una bona manera de donar la benvinguda als viatgers que arribaven a la ciutat per aire.
Miró va pensar en dues obres més que servissin, en el mateix sentit, per donar la benvinguda als que arribaven a la ciutat. Així, sis anys més tard, el 1976, i al mig de la Rambla s’instal·lava una nova obra de Miró per donar la benvinguda a aquells que arribaven a la ciutat per mar. Era un paviment multicolor. Així, a la Rambla hi ha una obra d'art pensava per ser trepitjada i no ser vista i protegida a un museu.
L’última benvinguda, a aquells que arribaven per terra, va instal·lar-se 7 anys després, el maig de 1983, al lloc on hi havia hagut l’escorxador de la ciutat i transformat en parc, s'anomenava des d’aquell moment el Parc Joan Miró. L'obra duia el curiós nom de Dona-bolet amb barret de lluna i tothom la coneix com Dona i ocell.
L'obra acolorida de Miró serveix per donar la benvinguda als que arriben a la ciutat per qualsevol mitjà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada