Les gàrgoles són un component funcional a un edifici, és el darrer dels elements del sistema utilitzat per recollir l’aigua de la pluja i llançar-lo fora de la línia de murs i fonaments d’una construcció. Mitjançant les gàrgoles l’aigua de la pluja es projecte a certa distància d’una construcció. Per complir aquesta funció la gàrgola podem dir que és un caneló que sobresurt del nivell del mur i que es repeteix, separat, a determinada distància l’un de l’altre. Diuen que l’origen etimològic li ve d’aquesta funció. Sembla que gàrgola deriva del francès, gargouiller diuen que és produir el soroll que fa un líquid dins un tub, la paraula deriva del grec gargaritzó seria l’equivalen al nostre “fer gàrgares”.
Si tornem a la gàrgola, on aquesta es presenta plenament espectacular és als gran edificis religiosos, sobretot a les catedrals. A la gran casa de Déu, les gàrgoles no només són elements funcionals que fan evacuar l’aigua sinó que, a més, adquireixen la categoria de símbols: la seva forma es complica, adopta formes monstruoses i salvatges i es presenta com una catàleg de bèsties horribles. Així la llegenda explica la raó del seu origen en temps molt reculats. Abans, les bruixes i males dones, permanentment enfadades amb les processons religioses, tenien el costum d’escopir al pas de la sagrada forma pels carrers de la ciutat i, per aquest motiu, van ser castigades i convertides en monstres de pedra que escopirien l’aigua de la pluja.
La forma monstruosa de les gàrgoles de les grans catedrals ha portat a buscar explicacions de la seva raó de ser. S’ha apuntat que són monstres que protegeixen l’espai interior, éssers condemnats però penedits que troben la seva protecció als voltants de les esglésies. També s’ha dit que potser representen el mal que té negat l’entrada l’interior i per això es gira violentament i ens mira entre amenaçadorament i trista. Potser les dues explicacions unides són possibles. Són les gàrgoles éssers condemnats que ens adverteixen de que cal ser bons en aquest món? Els símbols d’altres temps sovint se’ns escapen.
Ja que no en traiem l’aigua clara potser és millor delectar-nos amb la seva visió: Si ens fixem en la catedral de Barcelona les millors gàrgoles, les més antigues, són a la zona de l’absis, allà trobem una veritable animalada. Animals exòtics, mítics, salvatges i domèstics escupen l’aigua de la pluja. Si mirem amb deteniment, allargant el coll i forçant una mica la vista les veurem allà dalt.
Des de la plaça de Sant Iu a la porta de la Pietat trobem
 |
| un elefant |
 |
| un unicorni |
 |
| un gos |
 |
| una vaca |
 |
| una cabra |
 |
| un porc |
 |
| un ós |
 |
| i un lloro |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada