Fa quasi 50 que l'escultura abstracta apareixia als carrers de la ciutat. El 14 d'octubre del 1957 el dictador inaugurava les Llars Mundet. Les obres del recinte assistencial havien estat promogudes per la Diputació i l'arquitecte encarregat de la construcció, Manuel Baldrich, havia triat els treballs de Clarà, Rebull, Farré, Serra, Puigdollers, Datzira, Solanic, Domènech, Balenyà, Subirachs, Mompou, Guinovart, Planas Durà i Pruna per embellir els interiors i els jardins. Entre les peces destacava una escultura de forma novedosa, el seu autor era Josep Maria Subirachs. Per apaivagar les crítiques de la gent del règim es va donar el nom de La caritat encara que aviat recuperaria el que li havia posat l'autor i que encara porta: Forma 212.
Les crítiques per part dels artistes que havien treballat fins aleshores van ser ferotges i trobaven el seu resò a les pàgines del diari falangista La Prensa. Contrastant amb aquelles queixes va poder-se sentir la defensa d'un savi, l'Alexandre Cirici Pellicer deia que la peça era la "más importante escultura monumental de Barcelona contemporánea. Desde el ya lejano instante mediterraneísta en que Gargallo y Clarà colocaron sus excelentes piezas en la plaza de Cataluña no se había hecho nada positivo. Hoy, la estructura dinámica, inquietante, perforada, esencialmente expresiva, trágica, con complejidad y grandeza arquitectónica y una nobilísima calidad material de la obra de Subirachs pone fin a treinta años de silencio".
Tres anys després, el 1960, de nou Subirachs tornava a provocar les crítiques quan una nova obra seva tornava als carrers de la ciutat. Aquesta era Evocació Marinera i havia d'instal·lar-se davant de la Comandancia de Marina al principi de la Rambla. El rebuig va ser total i acabà exiliada al final del Passeig Nacional, avui Joan de Borbó, comte de Barcelona. Estava davant de l'nstitut d'Investigacions Pesqueres, actualment inexistent. Avui encara es pot veure aquesta obra abstracta quan ens acostem a la platja.
Mig segle després d'aquestes primeres obres, no hi ha quasi cap escultura pública que no pugui ser catalogada d'abstracta.
Tres anys després, el 1960, de nou Subirachs tornava a provocar les crítiques quan una nova obra seva tornava als carrers de la ciutat. Aquesta era Evocació Marinera i havia d'instal·lar-se davant de la Comandancia de Marina al principi de la Rambla. El rebuig va ser total i acabà exiliada al final del Passeig Nacional, avui Joan de Borbó, comte de Barcelona. Estava davant de l'nstitut d'Investigacions Pesqueres, actualment inexistent. Avui encara es pot veure aquesta obra abstracta quan ens acostem a la platja.
Mig segle després d'aquestes primeres obres, no hi ha quasi cap escultura pública que no pugui ser catalogada d'abstracta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada