EL MEU VEÍ FRANCESC BOIX

Francesc Boix hauria estat veí meu, va néixer al Poble Sec, al núm. 19 del carrer Margarit. Allà hi havia la "Sastreria Boix" i el domicili familiar. Era de pare barceloní i mare aragonesa i tenia tres germanes. La seva família era catalanista i d'esquerres. La situació familiar no era dolenta ja que Francesc va començà el batxillerat. Es diu que heretà la passió per la fotografia de casa seva. El seu pare, que comprava càmeres a les subhastes, havia habilitat una antiga cuina de la sastreria com a laboratori fotogràfic. Amb aquests interessos, el seu primer treball sembla que fou d'aprenent a la casa Fotografia Industrial Romagosa. També es sap que havia treballat d'aprenent amb es fotògrafs Mayo.

Era d'ideologia comunista, cosa normal com a fill d'un barri obrer. Era membre del JSU. Les seves fotos apareixen a Juliol, Periòdic de la Joventut Unificada de Catalunya. Quan va esclatar la guerra, tenia 16 anys marxa al front a més d'agafar el fusell segur que agafà la càmara. Acabada la guerra, marxa exiliat a França on segueix lluitant contra el feixisme. Tindrà la mala sort de ser fet presoner pels nazis, l'any 1940 i lliurat a la Gestapo. El conduiran al camp de Mathausen amb 7.200 republicans, el 1941. La dictadura franquista, en veu del cuñadísimo Serrano Suñer, considerava que els "rojos" no eran "españoles" i no li importava el més mínim que fossin deportats a un camp. A Matthausen són dels primers en arrivar. Són considerats apàtrides i llueixen un triangle vermell cosit a la roba. Són una bona mà d'obra, treballen durament a una pedrera, molt rentable pel règim de Hitler. D'allà havia de sortir la pedra del mausoleu que el dictador pensava fer a Linz. El duríssim treball en el camp minvà la xifra dels republicans de Mathausen a un 1.500.

Francesc Boix serà destinat al Servei d’Identificació del camp, al servei de fotos, on els nazis documentaven amb imatges els informes que enviaven a l'alt comandament de Berlin: fotografies d'identificació, escenes del funcionament del camp, testimonis d'esdeveniments especials... Aquelles fotos esgarrifoses van ser robades pels presos i en acabar la guerra van constituir una prova contra les jerarquies nazis al judici de Nuremberg. El 28 i 29 de gener de 1946, Francesc Boix mostrava a Nuremberg les fotografies de Mathausen. Llegir el que declarava Francesc Boix posa els pèls de punta. Boix estarà present en el moment de l'alliberament del camp. (per saber-ne més Francesc Boix, el fotògraf de Mathausen eds. La magrana pp. 185-214)

Els que el coneixien deien que era un home d'extraordinària vitalitat, havia tingut la mort tant a prop que sabia veritablement quin era el valor de la vida. Va quedar-se a viure a Paris, treballava, viatjava i feia cures de repòs i passava temporades hospitalàries. Va treballar a Ce Soir, L'Humanité. Per feina, va anar a Argèlia, Praga, Budapest, Grècia...  I el 1949 ha d'abandonar el Tour de França que cobria com cada any, a causa de problemes als seus pulmons. El 1951, quan només li queda un mes i 10 dies per complir els 31 anys, moria.