Pugeu tot el carrer Poeta Cabanyes i carregueu a la mp3 aquesta cançó
del disc serrat/4 del 1970
té gust de port i nom de poeta.
Estret i brut, fa olor de gent
i té els balcons plens de roba estesa.
El meu carrer no val dos rals:
són cent portals trencats a trossos
i una font on van a abeurar
infants i gats, coloms i gossos.
És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol.
El meu carrer té cinc fanals
perquè els xavals llancin pedrades.
Hi ha una pensió i tres forns de pa,
i un bar a cada cantonada.
El meu carrer és gent d'arreu
que penca i beu, que sua i menja,
i es lleven amb el primer sol,
i van al futbol cada diumenge,
o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi.
El meu carrer és un infant
que va berenant pa amb oli i sucre,
i juga a daus i a "cavall fort",
mig bo, mig bord, escolà i cuca.
El meu carrer del barri baix
viu al calaix de les baldufes,
amb patacons, i l'àlbum "Nestlé"
i els trossos d'una vella estufa.
I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada