EL CARRER DE JOAN MANUEL


Pugeu tot el carrer Poeta Cabanyes i carregueu a la mp3 aquesta cançó
del disc serrat/4 del 1970

 
El meu carrer és fosc i tort,
té gust de port i nom de poeta.
Estret i brut, fa olor de gent
i té els balcons plens de roba estesa.

El meu carrer no val dos rals:
són cent portals trencats a trossos
i una font on van a abeurar
infants i gats, coloms i gossos.

És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol.

El meu carrer té cinc fanals
perquè els xavals llancin pedrades.
Hi ha una pensió i tres forns de pa,
i un bar a cada cantonada.

El meu carrer és gent d'arreu
que penca i beu, que sua i menja,
i es lleven amb el primer sol,
i van al futbol cada diumenge,
o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi.

El meu carrer és un infant
que va berenant pa amb oli i sucre,
i juga a daus i a "cavall fort",
mig bo, mig bord, escolà i cuca.

El meu carrer del barri baix
viu al calaix de les baldufes,
amb patacons, i l'àlbum "Nestlé"
i els trossos d'una vella estufa.

I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer.