L'ESPOSA DEL VIRREI

 

A la Rambla hi ha tres palaus. Un d’ells crida l’atenció, a part de pel seu impressionant aspecte, pel fet de dur un suggerent nom femení: la Virreina. Imaginem una vida de luxe i de noblesa des del bressol d’una dona  poderosa. Va ser així? Veiem.

La virreina va ser virreina pel seu marit. Per saber d’aquest home hi ha una bona font d’informació i és el llibre que, amb aportacions de diversos autors, es publicà sobre el palau; al Sebastià RIERA I VIADER li va tocar parlar de  “La prodigiosa vida del Virrei Amat”. A la seva pàgina explica que Manuel d’Amat i Junyent (1707-17) va quedar orfe als 8 anys i va ingressar a l’exèrcit amb 11!!! Tant gran precocitat li va portar a ser tinent als 19, capità als 23 i coronel als 30. Va participar a les guerres que es desenvolupaven en territori italià. Els seus mèrits el van portar a ser anomenat governador de Xile el 1755 i finalment virrei del Perú el 1761. Va governar amb seriositat i rigor, treballant per garantir el control espanyol al Perú en el que començaven a ser cada cop més poderosa la població criolla. Allà va fer augmentar el número de soldats, va fomentar les expedicions i va construir molt.  

El virrei mantenia a l’illa relacions amb l’actriu llimenya Micaela Villegas Hurtado, coneguda com la Perricholi, que era 40 anys més jove que ell. Diuen que d’aquest idil·li va néixer un fill no reconegut que acabaria lluitant al costat de San Martín per la independència del Perú.

Amb 69 anys i després de 14 anys del virregnat al Perú va abandonar el seu càrrec. La seva intenció es tornar a la seva ciutat nadiua i portar una vida tranquil·la amb la seva gent. Així decideix aixecar una esplèndida mansió al centre de la Rambla i una casa d’estiueig a la Vil·la de Gràcia. Tornava carregat de glòries i riqueses, però no tot havia de ser plàcid ja que havia de afrontar l’anomenat “judici de residència”, un procediment segons el qual s’exigien responsabilitats als funcionaris de l’administració colonial just acabada la seva gestió.

Ja gran, el virrei dona que parlar a la ciutat, amb 72 anys es casa amb Maria Francisca  de Fivaller, una jove de l’alta societat barcelonina. Aquest era un matrimoni curiós que es portava cinquanta anys de diferència, però no era aquest només el motiu de que la gent parlés de la parella. La núvia havia estat educada amb les monges del convent de Santa Maria de Jonqueres del qual es podia sortir per a casar-se. El seu promès era un dels nebots del virrei, l’Antoni Amat i de Rocabertí. Quan la data del casament ja era propera, el nuvi es va tirar enrera en la seva decisió. La família de la núvia es sent ofesa. Aleshores l’oncle del nuvi penedit s’ofereix per solucionar el problema. Ell que és solter es casarà amb la jove Fivaller i així mantenir el bon nom de la família. Demana la mà de la noia i el casori es celebra el 1779. Curiosament ell no hi era present el dia del seu casori ja que era a Madrid pel seu judici de residència. Onze dies després del casament torna i celebren a la torre de Gràcia (on avui hi ha la plaça de la Virreina) un gran convit. 

La curiosa parella va viure junta durant només dos anys i mig. El 1782 mor el virrei. El seu nebot, el baró de Maldà descriu els fets:

“Dia 16 de febrer de 1782 s’enterrà en la iglesia de sant Francesc lo cadáver de l’Excm. Sr.don Manuel Amat, mon oncle, havent estat la matinada plujosa i plens o bruts defang los carrers pels que ha passat la professó de dit enterro (...) De tropa era en notable disminució, per ser la més destinada a Maó, Gibraltar, etc. La poca infanteria se componia dels suizos, i la cavalleria un esquadró del regiment del rei. I anava la música ab lo timbaler a cavall,t ocant les timbales (...) No obstant la poca pluja, y el molt fanch, era moltal a concurrència de gent de ambos sexos en tot lo curs de la profesó (...). Lo ofici lo cantaren a veus los mateixos religiosos, conclohent-se tota la funció del enterro a dos quarts de una, anat-hi al referit las 4 ordres mendicants, 18 cobas y 36 atxas. Requiescatin pace”.

La jove esposa del virrei segur que va impressionar a la Barcelona dels seu temps que i així la gent batejà el palau de la Rambla i la torre de Gracia com de la Virreina. Es va ocupar del “juicio de residencia” del seu marit i de l’administració dels benes que havia rebut en usdefruit. Va portar una vida pròpia d’una dama d’alta societat. Però no va sobreviure gaire temps al seu marit, la seva salut degué ser precària i va morir de sobte el 3 de octubre de 1791. De nou el baró de Maldà ho explica:

“Trobant-se en la iglesia de la Mercè sens novetat en la salut l’Excma. Sra. donya Maria Francisca Amat i de Fiviller, l’òlim virreina del Perú, acabat de cantar-se l’Incarnatus del credo de l’ofici solemne, dia de gràcies de la novena de Maria Santísima de la Mercè, que s’havia arrodillada, al voler-se aixecar ha caigut de cap i cos a terra, i entrat en un parassis amb convulsions, que és de pensar que ha estat freidura plena; del qual accident no ha pogut retornar. S’entrà a la senyora a la sagristia de la Mercè, fent proves per si tornaria del parassisme; i continuant lo mateix, s’ha dut ab una llitera a casa Fiviller, i ha mort a tres hores de la tarda. Requiescat in pace. Amén.”