A les esglésies barcelonines hi ha moltes capelles i molts sants, cadascun amb la seva història i les seves especials dedicacions. Entre tots hi ha un pel qual sento especial simpatia: és Sant Pancraç, patró de la salut i la feina. La imatge de la fotografia (no gaire bona) és a l'església del Pi.
Expiquen d'aquesta imatge que va ser salvada de les ires incendiàries durant la guerra civil. Els incontrolats que sembraven el temor a la ciutat van respectar la imatge del foc. Suposo que el fet que el sant fou l'advocat de la salut i la feina va col·laborar en aquest respecte. Diuen que l'única cosa que li va passar al sant en aquells tristos anys va ser perdre el dit que assenyala el cel arrencat pel cap dels assaltants. Va quedar amb el puny en alt cosa que portà a dir a algú, ara si que és dels nostres!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada